No em refereixo al discurs del monarca Jordi VI del Regne Unit que esdevé el títol d'una pel·lícula al 2010, sinó el pronunciat pel Rei d'Espanya Felip VI, en la clausura del congrés mundial de Dret, celebrat a Madrid aquest mes de febrer, on van concórrer més de 2.000 juristes, procedents de 77 països, i el Rei va assegurar: «...no és admissible apel·lar a una suposada democràcia per sobre del dret». Un titular va sobresortir en portada: «El Rei defensa que no hi ha democràcia per sobre de la llei».
Frases contundents, amb to doctrinari i per a mi, retòriques, innecessàriament inoportunes, mancades del sentit estètic neutral que ha de transmetre un cap d'Estat, si tenim en compte que els assistents eren gent formada en el dret i que a la mateixa ciutat s'hi celebrava el judici contra polítics catalans, acusats de diferents possibles causes (rebel·lió, sedició, malversació de fons, desobediència) que amb el seu parlament, podia condicionar el camí d'actuació als senyors jutges, fiscals i advocats de les diferents parts.
El rebombori intel·lectual està servit! Què es primer el «mandat democràtic» o «la legalitat»? No hi ha lleis justes i lleis injustes? L'aplicació de la justícia no ha de saber discernir entre unes i altres? Entre el que és legal i el que és legítim?
No entraré en aquest debat per manca de coneixements acadèmics del Dret. Tanmateix, m'atreveixo a fer una modesta anàlisi i corresponent avaluació del discurs del Rei, des de la perspectiva del management (poder, lideratge, cultura de l'organització) perquè un determinat estil de lideratge, pot fomentar actituds de confiança o de por.
Douglas McGregor, nascut a Detroit (1906-1964 ), enginyer industrial, professor d'escoles de directius, que s'ha fet famós per la seva obra El costat humà de l'empresa, votada pels socis de la Academy of Management com la quarta obra del segle XX, més important i influent de la cultura empresarial, ens diu que en tota cultura organitzacional, existeixen dues tendències que anomena «Teoria X i Y».
L'encert del seu pensament és fruit d'anys d'observar com els treballadors responen a la mentalitat i manera de dirigir dels seus caps.
En la tendència de la «teoria X», els dirigents apliquen el poder atorgat (no l'autoritat) en les ordres concretes, en el conseqüent control, o sigui en l'ordeno i mando.
Per contra, la tendència de la «teoria Y» defensa un model de gestió i motivació basada en la integració i l'autocontrol dels treballadors.
La resposta del treballador al seu cap «X», sol ser mancat d'iniciatives, baixa autoestima, poruc, esperant les ordres del cap que en complir-les, li donen la seguretat d'haver fet el correcte. Els més espavilats alienats en el model «X» solen actuar en el que podem anomenar cumplimiento o sigui cumplo y miento.
La resposta del treballador al cap «Y», és la «pro activitat», creatiu, alta autoestima, mostra ambició, compromès amb els objectius de l'empresa, assumeix els canvis (evidentment els estereotips descrits, mai s'ajusten plenament a les descripcions, però són orientatius i senyalen tendències que tant valen per a les petites i mitjanes empreses, com per les multinacionals i per a l'Administració Pública).
Observo que els missatges del monarca, s'acosten més a la tendència autoritària del model «X» que a la més participativa del model «Y».
Ho lamento!
Evidentment, puc equivocar-me i agrairé qui em corregeixi.
