04 de març de 2019
04.03.2019
Diari de Girona

Secrets empresarials

04.03.2019 | 06:00
Secrets empresarials

La Directiva (UE) 2016/943 del Parlament Europeu i del Consell de 8 de juny de 2016, relativa a la protecció dels coneixements tècnics i la informació empresarial no divulgats (secrets comercials) contra la seva obtenció, utilització i revelació il·lícites, va establir un marc jurídic harmonitzat per tota la Unió Europea que incloïa aspectes com la definició de secret comercial, la determinació de la seva protecció i les accions legals que pot iniciar el posseïdor legítim del secret empresarial davant dels responsables de la seva obtenció, utilització o revelació il·lícites.

Si bé la transposició de la Directiva estava prevista com a molt tard per al 9 de juny de 2018, no ha estat fins al 2019, concretament el 21 de febrer de 2019, quan el BOE ha publicat la Llei 1/2019 de Secrets Empresarials, i que entrarà en vigor el 13 de març vinent. La llei té dos objectius principals: garantir de manera eficient la competitivitat de les empreses basada en informació no divulgada i protegida, i millorar les condicions i el marc per l'explotació de la innovació i la transferència de coneixements en el mercat interior.

Però què s'entén per secret empresarial? Doncs tota aquella informació relativa a qualsevol àmbit de l'empresa (tecnològic, científic, industrial, comercial, organitzatiu o financer) que reuneixi les següents condicions: a) ser secret (no ser generalment coneguda per les persones que pertanyen als cercles en que normalment es fa servir el tipus d'informació en qüestió); b) tenir un valor comercial (real o potencial) pel seu caràcter secret, i c) haver estat objecte de mesures raonables per mantenir-lo secret (mecanismes de protecció).

Serà, per tant, absolutament indispensable per poder reclamar una violació d'un secret empresarial, haver adoptat protocols específics per protegir la confidencialitat dels mateixos (polítiques de seguretat, controls d'accés, clàusules de confidencialitat i devolució d'informació confidencial al final d'una relació laboral...). L'adopció d'aquestes mesures o protocols serà bàsica per poder iniciar després una reclamació.
Seguint el que ja establia la Directiva comunitària, l'obtenció, utilització i revelació del secret comercial es considerarà lícita en els següents casos: a) el seu descobriment o la creació independents; b) la observació, l'estudi, el desmuntatge o l'assaig d'un producte o objecte que s'hagi posat a disposició del públic o que estigui lícitament en possessió de qui obtingui la informació sense estar subjecte a cap obligació jurídicament vàlida de limitar l'obtenció del secret comercial; c) l'exercici del dret dels treballadors i dels representants dels treballadors a ser informats i consultats, i d) qualsevol altra pràctica que segons les circumstàncies de cada cas, sigui conforme a unes pràctiques comercials lleials.

I contràriament, l'obtenció, utilització i revelació del secret comercial es considerarà il·lícita en els següents casos: a) en cas d'accés no autoritzat a qualsevol document, objecte, material o fitxer informàtic que es trobi legítimament sota el control del posseïdor del secret comercial; b) obtenció il·lícita per incompliment d'un acord de confidencialitat o qualsevol altra obligació de no revelar un secret comercial, incompliment d'una obligació contractual o similar, i c) quan es podia tenir coneixement del seu origen il·lícit, en funció de les circumstàncies de cada cas.

Quant a les accions en defensa de les violacions dels secrets empresarials, són molt semblants a les recollides a la Llei de Competència Deslleial de 1991. Concretament es pot demanar via judicial: a) la declaració de la violació; b) el cessament o prohibició dels actes de violació; c) prohibició de fabricar i comercialitzar les mercaderies infractores; d) aprehensió i recuperació de les mateixes per a la seva destrucció, modificació o fins i tot lliurement a entitats benèfiques; e) remoció d'efectes; f) indemnització de danys i perjudicis; g) publicació de la sentència.

Important tenir en compte que la competència judicial per conèixer aquestes accions correspondrà als jutjats mercantils, que també coneixeran les sol·licituds de les diligències de preparació de l'exercici d'aquestes accions (comprovació de fets segons la Llei de patents; accés a fonts de prova; i prova anticipada segons la normativa processal civil), així com la sol·licitud de mesures cautelars. Les accions prescriuen als tres anys des del moment en què es van poder exercir i el legitimat va tenir coneixement de qui va ser l'infractor.

I recordeu: si voleu demanar protecció als tribunals, primer haureu de justificar bé que realment hem protegit allò que consideràvem secret empresarial.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook