Com que malgrat tots els indicis que ho corroboren em resisteixo heroicament a creure que els catalans hem estat governats per una colla de retardats, intento convèncer-me que parlen tan malament el castellà expressament. Els veig i els escolto a la banqueta i em nego a creure que siguin incapaços de pronunciar correctament les vocals, s'esforcen a fer-ho. Vull pensar que amb les traduccions literals d'expressions catalanes al castellà pretenen accentuar la sensació d'analfabetisme, qui sap si així el tribunal tindrà més pietat. Com a mínim els advocats defensors tindran on agafar-se:
-Si no saben ni parlar, com es podia esperar que entenguessin el que estaven fent, senyoria? Proposem que en lloc de la presó, els acusats siguin internats en una escola de primària de Valladolid.
Potser, em dic a mi mateix, algú els ha assegurat que hi ha estudis que vinculen no saber expressar-se en castellà a una major estima a Catalunya, i s'esforcen a accentuar l'estultícia suposant que els fa més patriotes i que els atorgarà vots en les eleccions vinents. Jo no diria que un Tribunal Suprem sigui gaire bon lloc per dur a terme una campanya electoral basada en la pròpia estupidesa, però ves a saber, amb aquesta gent tot és possible, de fet fins ara la resta de la seva línia de defensa bé sembla basar-se a quedar com pobres ignorants, i si cola, cola.
Essent francs, tampoc no es podia esperar que una colla de polítics que en qualsevol altra feina patirien per guanyar-se les garrofes diàries parlin castellà com en Delibes, tothom té els seus límits i els d'aquesta tropa semblen realment minsos. Però dubto que oferir-nos diàriament imitacions barates d'en Joan Capri imitant alhora el pagerol que viatja a Madrid sense saber parlar castellà els suposi algun benefici. Potser sí, hi hagi qui pensi que posseir la mateixa expressió oral que un nen de 9 anys -i que em perdoni el meu fill Ernest, que el parla cent vegades millor que ells- equival a ser un ciutadà català de primer ordre. De fet, si en algun lloc la ignorància pot estar generosament recompensada, aquest és la Catalunya dels darrers temps, els exemples van des de TV3 a la presidència de la Generalitat.
