05 de març de 2019
05.03.2019
Diari de Girona

Cartes

05.03.2019 | 06:00
Cartes

Un tribunal de pa sucat amb oli
ÀNGELA FERRER I MATÓ girona
Així anomenem els fets que no es fan correctament i acaben essent un desastre. Ara mateix s'estan jutjant unes persones que tots sabem que no varen fer res que comporti presó i allà estan talment com si fossin criminals.
Després de retenir-los més d'un any sense jutjar comença la gran comèdia. Un tribunal que no deixa de fer el ridícul. No troben papers, no s'entenen amb l'ordinador i s'emboliquen amb les preguntes, mentre els jutjats els donen una lliçó de democràcia i de bon raonament.
I ja no parlem de la passa d'amnèsia que han tingut els testimonis hostils: no recordo, no ho sé... com per riure... ja no saps si són bajans o ho fan veure. I només hi mancava Vox, que encara no sé què hi fa allà com a acusador. Un sainet si no fos que tots temem un resultat comdemnatori donada la vessant política del procés. La premsa internacional al·lucina però no crec que aquest tribunal es preocupi massa. És pura venjança i fòbia vers tot el que fa olor de català.
Tant de bo m'equivoqui i predomini el sentit comú dels jutges i no perdin el crèdit com a bons professionals que hom imagina que són o han de ser.


Agraïment al Bell-lloc del Pla
Abda Bayé Lloveras Girona
Soc la mare d'en Joel Güell Bayé, un nen de 15 anys que està lluitant contra el càncer que li van diagnosticar. És alumne de 4rt d'ESO del Bell-lloc del Pla de Girona, i vull donar el més sincer agraïment a tot el personal docent del centre, director, tutor i companys de classe, per les mostres de suport que en tot moment ens han mostrat.
Gràcies per visitar-lo a l'hospital, i fer-li arribar els deures perquè segueixi estudiant a distància, a més d'animar-lo i donar-li forces perquè d'aquí poc torni a estar entre vosaltres. Gràcies, gràcies i més gràcies per fer-nos-ho tot una mica més fàcil.


Torturats sense garanties
JOAN JANOHER SADURNÍ FORALLAC
S'està vivint un judici del procés moratori: on no són respectats els mínims, com tampoc els temps adients que necessiten els acusats. La franja horària dels interrogatoris és el dilema de la vulneració dels seus drets més primordials. Aquests no s'ajusten en donar-los les hores com els minuts per poder almenys recuperar-se de la pressió física i mental que comporta el judici en qüestió.
Queden limitats per manca del seu descans precís, com imprescindible, per continuar asseguts al banc dels acusats a l'espera de les preguntes pertinents. Tot pres se sent com vulnerat per no rebre el tracte escaient amb el temps que li pertoca.
Una mesura que s'escapa i que caldria ser observada per no afectar la integritat emocional del que s'està jutjant. Queden mermats, horàriament parlant, de les seves facultats per continuar endavant. Seran difícils les properes, atès que si no reben una tracte diferent cauran per manca d'humanitat entrant en el tràngol de la tortura psicopàtica.
Crec que dintre l'empar dels drets humans haurien de rebre un tracte d'igualtat, com tenen tots el que porten el judici, respectant les seves hores de menjar, com les necessàries per poder dormir com correspon. No es pot ser jutjar amb una inferioritat psicològica afectada pels trastorns desiguals.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook