Només sent ric pot un negre gaudir de la vida», diu l'actor Mahershala Ali. És també el que podria dir un pobre de si mateix: «Només sent ric pot un pobre gaudir de la vida». Hi ha, en fi, unes condicions, imaginàries o reals, perquè l'obsequi de l'existència no sigui un càstig. En la nostra cultura se sol parlar del «regal de la vida», com si els que no en tenen ens tinguessin enveja. Si és així, existiria ja un mercat negre.
- Li compro a vostè la vida per un milió d'euros.
- I què faré amb un milió d'euros un cop fora d'aquest món?
- Deixi'l als seus fills.
Molta gent ho faria. Pels fills es fa qualsevol cosa. Però no es pot, no de moment. Potser a no trigar la vida es converteixi en un producte de consum que pugui canviar de mans mitjançant diners. Potser en el futur hi hagi comerços de vides, com en els videojocs. Ho penso quan compro loteria en una administració que han obert prop de casa meva. Mai havia estat aficionat a aquests tripijocs de l'atzar, però ara en anar a comprar el diari passo per davant de l'establiment i em costa molt no entrar. És tan barat fer un parell d'euros a la Bonoloto que total, et dius, per què no donar-te el luxe. A vegades hi ha cua davant de la finestreta, fet que em proporciona uns minuts de reflexió sobre el pecat en el qual estic a punt d'incórrer. A veure, quina ximpleria estàs fent, em dic.
No ho sabia fins que vaig ensopegar amb les declaracions de Mahershala Ali, però crec que el que estic fent, inconscientment, és comprar una vida. O intentar-ho. Davant meu hi ha homes i dones de totes les edats que observen l'assortiment de sortejos com un nen l'aparador d'una pastisseria. A més de la Bonoloto, hi ha l'Euromillones i la Loteria Primitiva, i les travesses i els dècims de tota la vida, els premis dels quals surten els dijous i els dissabtes. Malament que no et toqui alguna cosa si jugues una mica a tot. Però no toca res. Les possibilitats, segons he llegit a internet, són infinitesimals. Aquí estem, però, tractant d'adquirir una altra vida, ja que de moment no podem vendre la que tenim.
