Aquests dies, el rei del Carnaval s'ha convertit en un poder fàctic dels pobles i ciutats d'arreu del país. En la majoria de les poblacions, va arribar el Dijous Gras per proclamar, en la lectura del pregó, barra lliure a l'exaltació i l'excitació extrema dels mortals.

En el seu curt regnat estava permès gaudir dels plaers de la vida fins que el cos aguanti. Però, com que la bogeria i la desmesura no duren eternament, tot acabarà avui, dimarts. Ja se sap que, pels qui tallen el bacallà, el desordre permanent no és convenient.

Per això el rei Carnestoltes serà sotmès a un judici públic i declarat culpable de fomentar la disbauxa. La sentència, inapel·lable, el condemnarà a mort. Després de llegir el seu testament, se'l cremarà. A partir de la mitjanit d'avui, dimarts, començarà la quaresma.

Una quaresma que és partidària del dejuni, de l'abstinència i de l'obediència durant el període de quaranta dies dedicats a la reflexió i a la penitència perquè els cristians tinguin temps de preparar-se per a la celebració de la Pasqua.

Fins aquí la simbologia popular del Carnaval, barreja de tradicions paganes i cristianes que consagrava una transgressió de l'ordre establert.

Avui dia, però, s'imposa una altra visió de la festa. En efecte, més enllà de disfresses i desfilades, el Carnaval és una mascarada grotesca, absurda i irracional. És un mirall d'una societat immersa en un caos polític i òrfena de valors ètics.

D'aquell món al revés, guiat per la paròdia i la sàtira, no queda gairebé ningú que busqui escapolir-se de lleis i prohibicions, que vulgui fer trontollar les jerarquies socials, que pretengui esquivar el pecat i la culpa i que intenti oblidar la sensatesa per practicar tota mena d'excentricitats.

En canvi, s'instal·la la cerimònia de la confusió que contribueix a la deformació de la realitat quan es reemplaça la veritat per la mentida, la discreció per la vulgaritat i la seriositat per la burla.

Tot allò que significava una explosió lúdica per gaudir de la vida ara es converteix en un espectacle esperpèntic com el que viu el nostre país, centrat en dos escenaris:

a) La celebració del judici del procés en el qual els defensors acusen l'Estat, els acusats no saben o no contesten, la Fiscalia s'empatolla sovint i els testimonis perden la memòria o menteixen sense respecte ni vergonya.

b) La campanya electoral de les eleccions generals del 28 d'abril, en què, abans de començar, alguns contendents han optat per insultar i calumniar els adversaris polítics, sense treva ni concessions.

És a dir, sembla com si alguns s'entestessin a continuar el Carnaval indefinidament. Per Carnaval, tot s'hi val! Peti qui peti! Caigui qui caigui, passi el que passi.

Doncs, malament rai!