Per lluir un model a l'estil Audrey Hepburn a la gala dels Oscars, Lady Gaga es va adornar durant 11 anys amb vestuaris d'estudiada extravagància que suggerien una intel·ligència viva i alternativa.

Després d'una carrera brillant en el pop internacional, que té tanta mortalitat artística, va ser prou bona per sorprendre els escèptics habituals i l'acadèmia de Hollywood va considerar que mereixia un Oscar.

En aquest instant, quan el premiat aconsegueix que el món l'escolti, sense guió aliè ni música de fons, només se li va ocórrer dir que ha treballat «durant moltíssim temps i no és qüestió de guanyar sinó de no rendir-se, si tens un somni lluita per ell. Hi ha una disciplina per la passió, i no es tracta de quantes vegades et rebutgen o caus o et colpegen. Es tracta de quantes vegades t'aixeques, ets valent i segueixes endavant».

La indústria de l'espectacle té fama de cruel, però, tant com perquè l'emmascarada a cara descoberta Lady Gaga, cantant, compositora, productora, ballarina, actriu, activista i dissenyadora de moda, que va debutar fa 11 anys i no s'ha enlai­rat un instant del circuit de la fama, plori un discurs motivacional de preescolar de Hollywood amb una intensitat emocional que necessita més explicació?

Són paraules inesperadament vulgars en una noia prou llesta per semblar rara i, però, ser occidentalmente acceptada. Aquestes esgarrifoses paraules -que anomenen «inspiradores», encara que tenen més a veure amb aspirar que amb inspirar- són pura idiotesa coacher, més gaga que lady, i en ella semblen l'examen final d'un desaprenentatge o, més fàcil, una altra lliçó universal per a «joves, tot i que sobradament incauts» a través dels canals ideològics habituals.