Lluny d'aquí, en un poble del nord del Senegal, l' Aminata compartia les seves inquietuds amb la Kumba, si ella pogués disposar de diners propis, no pas dels que li donava el marit després de molt insistir-hi, segur que en trauria un bon profit i a casa anirien tots millor. Va ser aleshores quan va arribar al poble un dels veïns que s'havia establert a Europa i que, juntament amb altres, havien format una associació per contribuir a la millora de les condicions del seu lloc d'origen. Els de la diàspora volien saber els problemes que afectaven els diferents col·lectius del poble així com les solucions que hi proposaven i per això van convocar diverses assemblees. A la de dones, sense la mirada inquisidora d'alguns marits, totes van poder opinar lliurement. Es va acabar consensuant que el projecte de cooperació que necessitaven i per al qual els de la diàspora cercarien finançament seria de microcrèdits. Amb els diners que va rebre en préstec, l'Aminata es va comprar un xai tendre i el va anar criant, al cap de quatre mesos el va poder vendre i amb els diners que en va obtenir va poder retornar el crèdit i comprar un altre xai. Ara, quatre mesos més tard, amb una part dels diners de la venda, ha pogut comprar materials escolars per als seus fills. Mentre els observa marxant cap a l'escola somriu satisfeta d'haver aconseguit trencar aquesta dependència econòmica del marit i de sentir-se una dona autònoma.
També lluny d'aquí, en un poble de les muntanyes de Nicaragua, la Jamileth torna a casa amb el cap encara bullint-li de números. Són els que ha estat aprenent en el curs de gestió comptable al qual ha assistit. Un curs que forma part del projecte d'apoderament integral de la dona que s'ha dut a terme amb el suport del poble català amb el qual està agermanat el seu. Per ella tot va començar uns anys enrere quan, a l'Escola d'Oficis, es va formar en l'elaboració de pa i rebosteria. Allà se li van començar a obrir els ulls, és clar que les dones som capaces d'aconseguir el que vulguem, de fer-nos valer i d'obrir-nos pas en aquesta societat tan masclista, només cal que ens ho creiem i que trobem els suports necessaris en moments puntuals. Ara, que ja està preparada per dur-ne la comptabilitat, sap que no trigarà a obrir la seva pròpia fleca.
I aquí, en aquestes terres banyades pel Ter i escombrades per la tramuntana, un munt de persones es dediquen, de forma voluntària i altruista, a treballar per deixar el món millor de com l'han trobat. Això implica, entre altres tasques, combatre el sistema patriarcal i masclista que impera arreu. És gent que sap que, segons el context, la cosmovisió i la cultura, les conseqüències d'aquest sistema injust i discriminatori es patiran de maneres diferents però que les víctimes no deixaran de ser les mateixes, les dones. Per això han après a escoltar les afectades -les d'aquí i les d'allà-, a empatitzar-hi i a preparar conjuntament projectes que contribueixin a revertir la situació. Per això organitzen activitats de sensibilització als nostres pobles i ciutats. Per això s'estan formant en l'aplicació de l'enfocament de gènere i basat en Drets Humans als projectes de cooperació al desenvolupament. Per això aquest 8 de març es mobilitzaran per denunciar aquesta situació i reclamar un món lliure d'opressions masclistes. Són les persones que formen les entitats que s'agrupen en el marc de la Coordinadora d'ONG Solidàries de les comarques gironines, tu també pots ser una d'elles.
