06 de març de 2019
06.03.2019
Diari de Girona

La batalla dels sexes

06.03.2019 | 00:22
La batalla dels sexes

Fa uns anys, no masses, el principal partit de la dreta espanyola negava la possibilitat que les persones del mateix sexe poguessin casar-se, si així ho desitjaven. Amb el pas del temps, alguns dels seus representants polítics han fet servir aquest dret ciutadà, que en cap cas coarta la llibertat de la resta de persones, al contrari, amplia el marc de llibertats individuals, a la comunitat homosexual, que durant dècades ha hagut d'amagar la seva condició i els seus sentiments.

Avui, en aquest posicionament constant i simplista d'estar a favor, o ser anti. Del blanc i del negre, del boli Bic de vidre o taronja. Del Madrid o Barça. En aquesta dicotomia que persegueix la complexitat i la diferència, trobem la posada en judici d'uns valors, com les polítiques de gènere, que ajuden que la dona ocupi el lloc important a la societat que li pertoca. És cert que hi ha un llenguatge, una posada en escena a voltes ridícula, d'allò que es denomina el políticament correcte. I un feminisme radical passat de voltes. I segurament aquesta pàtina del llenguatge modernet i guai que, en el fons, si grates una mica, vol dir poca cosa, és criticable. És cert que algunes dones poden fer servir els recursos que els ofereix la llei per millorar unes condicions de divorci, o, algunes d'elles sense escrúpols i amb pocs sentiments, poden intentar embolicar el seu exmarit en acusacions terribles. Aquests casos s'han donat, és cert, però ni són generals ni serveixen per posar en judici l'esforç de ser una societat més igualitària, més conscienciada i oberta.

La batalla dels sexes era un concepte molt dels anys 50 del segle passat, quan als Estats Units la dona reivindicava els seus drets, enmig d'una ideologia, el macartisme, que trobava comunistes sota el sofà, i que intentava que les senyores ocupessin un paper determinant a la casa, i res més. No massa allunyat de: « el ángel del hogar» del franquisme. Volem tornar a aquesta època? Doncs es tracta de ser conscient de tot allò positiu que s'ha aconseguit, del camí que val la pena mantenir. I d'aquelles coses que se'ns ofereixen, i són un revival d'un passat en blanc i negre, que nega la frustració, el dolor i la desigualtat d'estar supeditat a una altra persona per la teva condició sexual, o la teva forma d'estimar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit