Les meves sinceres felicitacions
Chej Ayad Kerrum sils
Aprofito el dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona, per felicitar a totes les dones arreu del món, especialment les treballadores del Servei d'Intervenció Especialitzada (SIE), les companyes del CRAE Pla de la Selva i les membres de la Comissió d'igualtat de Plataforma Educativa. També aprofito l'ocasió per felicitar les dones sahrauís, destacant la seva lluita feminista malgrat les adversitats socials, les condicions climàtiques, l'ocupació i l'exili.
Per altre costat, m'agradaria manifestar la meva solidaritat amb totes aquelles dones que pateixen la discriminació institucional i la violència masclista, pràctica criminal que deixa molts infants i joves orfes.
Aprofito aquest mitjà per fer crida a tota la ciutadania, les institucions educatives i l'administració a multiplicar els seus esforços amb l'objectiu de fomentar la participació de la dona a la societat, a través de programes pedagògics i polítiques socials eficients i eficaces. Senyors i senyores de VOX i del PP, us voldria recordar que ja portem 11 víctimes de violència masclista en el que portem del 2019, i que el feminisme és un moviment social i cultural heterogeni, transversal i que té com a objectiu la construcció d'una societat més justa i humana, tot recordant les paraules de l'actor Robert Webb: «El feminisme no es basa en odiar l'home, és lluitar contra l'absurda distinció entre gèneres».
La revolta tardana dels damnificats
Mateu Frigoler Teixidor Canet d'Adri
Avui dia s'ha posat de moda denunciar totes les barbaritats de pederàstia i abusos sexuals comesos pels capellans i monges en els ùltims 50-75 anys. Parles amb gent gran i quasi tothom va rebre abusos sexuals per part d'aquesta gent. També entre ells feien el que podien i m'ho deia un home de Salt, antic militant del Comitè Revolucionari: «Quan vàrem anar a expulsar les monges del convent de les Bernardes, en varen sortir vuit de prenyades». Què en feien dels nadons? Ell ho va veure, jo prefereixo no dir-ho.
Parlo amb una dona de més de vuitanta anys de Banyoles i em diu que per ensenyar el catecisme el seu mossèn feia seure les nenes a la falda i, com no podia ésser menys, sentien la seva virilitat en el seu entrecuix. Estem parlant de mainada de 6-8 anys. Parlo amb una dona de Bescanó i em diu quasi el mateix. No vull demanar res més, és un llarg rosari de maldats que donaria la volta al país.
El problema quin era? Que ningú podia dir res. Conec també el cas d'un amic que feia d'escolà. El rector de Constantins el va violar, va arribar a casa seva ensangonat i plorant. El pare, desesperat, va agafar la bici i se'n va anar a fer la denúncia a la caserna de la Guàrdia Civil d'Anglès. La resposta del sargent va ésser una bona pallissa. Au, vinga, agafa la bici i amb un bon ull de vellut cap a casa falta gent.
Per què ara surt la brutícia acumulada de tants anys? M'ho deia l'altre dia el Miquelet, antic barber de Bescanó. Les barberies d'homes eren en aquells temps com els safareigs públics de les dones. Allà es podia saber tot el brogit del poble. Em parlava de mossèn Rafel, un faldiller de marca. Un dia el Pep «Tramuja» el va trobar al seu llit amb la Mercè, la seva dona. Li va fotre quatre garrotades amb el pal de la samal i, denunciat a la Guàrdia Civil de Salt, es va passar tres anys a la pressó.
En Josep Palou, en les seves cròniques del poble de Bescanó abans de la guerra, parla del pobre Pep «Tramuja». «Era un home normal, prim, denerit, esblanqueït, de nas punxegut, gairebé trasparent, vestia sastre de vellut, descolorit, que s'aguantava gràcies als pedaços i sargits. Mai no li vaig sentir la veu, donava la impressió d'estar espantat».
L'arquebisbe de Tarragona Jaume Pujol ho té molt clar: estigueu tranquils, «tothom pot tenir un mal moment a la vida». Això em fa pensar en un altre Pujol a qui li deien: «Tranquil, Jordi, tranquil, és la Guàrdia Civil».
El Mas Pèlach és a Estanyol i no a Sant Dalmai, com publicàvem dimarts a la pàgina 6.
