07 de març de 2019
07.03.2019
Diari de Girona

Cultura de coalició

07.03.2019 | 00:32
Cultura de coalició

En aquest país no hi ha cultura de coalició. Quantes vegades hem sentit a dir aquesta frase davant dels desencontres entre diferents partits que comparteixen govern? I és cert. En aquest país no hi ha cultura de coalició.

El que és tan habitual en moltes de les democràcies del nostre entorn, és difícil de veure a casa nostra. No és només que costi configurar governs de diferents partits sinó que quan són imprescindibles tampoc saben com funcionar i acostumen a acabar malament.

Però la realitat és la que és i ja han passat a la història els mapes bicolors. Avui en dia el mapa polític català i espanyol són multicolors. I encara ho són molt més els mapes locals. En aquestes eleccions, hi ha municipis on s'hi presentaran tretze o catorze llistes electorals.

Però el que era només habitual en l'àmbit municipal –i especialment a la costa– ja ha esdevingut general. El mapa polític s'ha transformat i ens dona una fotografia de diversos partits, però el que és més interessant és que tots tenen una certa solidesa electoral. I això dona estabilitat a una fotografia cada cop més complexa. Hem passat –ja sigui a Catalunya o Espanya– d'un sistema amb dos grans partits i un parell de petits partits que ajudàven a decantar la balança cap a un costat o un altre, a un sistema amb tres tres o quatre partits mitjans i un o dos partits petits. Això suposa passar de governs de dos o tres a governs de tres o quatre.

Això que sembla anecdòtic és clau perquè obliga a sumar complicitats amb partits que no són de la teva corda ideològica i, sovint, són antagònics. Tant a Catalunya com a Espanya, no hi ha més de tres partits polítics que comparteixin ideologia. Ja sigui dins l'eix dreta-esquerra o dins l'eix nacional. I aquesta atomització del vot provoca que sovint no n'hi hagi prou amb els de la mateixa «corda» per configurar un govern. Això és quelcom inaudit a casa nostra. I és el que ens està venint.

Aquest nou escenari serà molt difícil de gestionar. De fet, ja ho està esssent avui en dia. Tant al Parlament de Catalunya com al Congrés dels Diputats. I això explica en part, que les legislatures avui en dia siguin tan curtes. Hem passat dels quatre anys de mitjana a dos.

Que anem a les urnes cada dos anys només s'explica per aquesta novetat que implica una enorme dificultat. Ho veiem també a altres països d'Europa que passa una cosa similar.

El veritable problema, però, ve quan no es pot dissoldre la cambra i fer que els ciutadans decideixin, sinó que s'ha de jugar amb les cartes que han sortit. Aquest és el cas de les eleccions municipals. Que són les úniques –també les autonòmiques d'algunes autonomies– que es convoquen cada quatre anys. Peti qui peti.

Davant d'això, la cultura de coalició és inevitable i la configuració de governs transversals imprescindible.

No crec que tinguem un gran problema en la configuració de governs eclèctics o en atraure a opcions polítiques contràries per acordar un candidat a alcalde. El problema el tenim amb la governabilitat. Quan parlem de la manca de cultura de coalició estem parlant de governabilitat. Als nostres càrrecs municipals els costa molt canviar de xip i entendre que cal governar amb forces diverses, amb rivals polítics i que és imprescindible pactar. En tenim molts exemples a casa nostra. Quants governs en minoria que representen un percentatge molt petit dels regidors del consistori? Quants alcaldes intenten governar en minoria sense poder aprovar gaire res? No em refereixo als governs en minoria que són suficients numèricament per governar, sinó aquells que tothom veu que no pot tirar endavant l'acció del govern.

I aquí tenim el problema. És un llast perquè aquells municipis que es troben en aquesta situació poden tenir dificultats per gestionar el dia a dia, però els és impossible tirar endavant grans projectes o proposar-se reptes importants.

Tot sembla indicar que les eleccions del proper vint-i-sis de maig, la situació serà similar a l'actual o pitjor. I, per tant, és imprescindible començar a adquirir la cultura de coalició que vol dir bàsicament tres coses: ser conscients que no es pot governar sol. Assumir que el programa electoral amb el que ens hem presentat a les eleccions no es podrà complir en la seva integritat sinó que allò important serà en el que ens posem d'acord a tirar endavant els partits que configuren el govern. El Pla d'Acció Municipal. Aquest és el nou programa: què farem en els propers quatre anys. I finalment, és important que siguem conscients que perquè la ciutat funcioni hi ha d'haver una majoria estable de govern. Això vol dir acords, cessions i majories per aprovar pressupostos, bàsicament. Tot això només és possible si deixem de banda el factor electoral en la presa de decisions i comencem a entendre que el que és important és l'estabilitat d'un govern que tiri endavant el municipi i els reptes que té al seu davant.

Serà molt interessant veure els resultats del proper mes de maig i veure els governs que acaben sortint, però molt més important serà veure si els nous governs de coalició tenen un projecte comú, un compromís explícit amb la ciutadania i si són capaços de mantenir-lo fins al final de la lesgislatura. Si són molts els que ho aconsegueixen podrem començar a deixar enrere tòpics sobre la nostra cultura política.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook