07 de març de 2019
07.03.2019
Diari de Girona

Força farsa

07.03.2019 | 00:32
Força farsa

S'ha convingut que el judici al Suprem és una farsa. El drama és que la farsa implica tots els actors presents i també els que hi intervenen de lluny. A Catalunya no hi va haver cap rebel·lió ni res que s'hi asemblés. Si els líders processistes haguessin encapçalat una rebel·lió, ara estaríem en una altra pantalla. I sobre la violència, és ben clar qui la va exercir però no qui la va manar. Potser caldrà tornar a definir el concepte, per precisar-lo. És com aquella dona que al seu Facebook va escriure: «Quan en Jordi va marxar, hi va haver violència». I l'entorn va dictar sentència ajuntant Jordi i violència, condemnant-me a viure a l'espai exterior. Però, quan hi va haver violència? Quan en Jordi ja no hi era. I qui la va fer? Oh, n'hi va haver. El cas és que aquella dona patia la síndrome del processista (no l'independentista), que és la por irracional a l'abandonament i quan en Jordi va declarar la DUI, el cap li va petar. Almenys aquesta DUI sí que es va complir. Quan Puigdemont insisteix a penedir-se d'haver deixat en suspens la DUI, torna al joc de les jugades mestres. A Catalunya no tenim un sistema presidencialista; tenim un sistema parlamentari. El president no pot declarar res en nom seu. Per tant, tampoc pot demanar al Parlament que deixi en suspens res que el Parlament no hagi aprovat abans. El tripijoc va seguir al Pati de Llums per després fer anar un xitxarel·lo a les teles anunciant la bona nova. Però el 27-0, aquell document va ser rebaixat de valor incloent-lo en una proposta de resolució. Forcadell no va llegir l'encapçalament. Jo sí. És una altra de les grans mentides, que aquella proposta no es va publicar mai. Llavors, com és que la tinc al meu ordinador? La vaig baixar de la plana web del Parlament, la vaig penjar a Facebook i dies després va desaparèixer de la xarxa social. L'encapçalament insta el Govern a iniciar un procés constituent (un altre!) d'acord amb el document signat al Pati de Llums. Més fum. Ni tan sols hi ha simbolisme. N'hi hauria hagut si almenys haguessin despenjat l'estanquera que presideix l'exterior del Parlament. Ni això. Sí que és defensable que la sentència del Suprem ja està dictada. O més ben dit, ja està pactada. Alguns se'n sortiran amb multes i dels altres haurem d'esperar un cop d'efecte que alimenti el victimisme nostrat, amb un gol impossible a l'afegit de la pròrroga que ens provoqui una catarsi col·lectiva, consolidada amb un Junqueras president de la Generalitat per anys i panys. Llavors ens petarà el cap.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook