Els aparcaments i el canvi climàtic

Lola Arpa Vilallonga peratallada

Cada cop són més els pobles que, amb bon criteri, construeixen grans aparcaments, sigui per rebre els visitants, sigui per fer-hi activitats: Verges, Palau Sator, Ullastret... igualment a les estacions de tren o a les grans superfícies. Aquests llocs, per norma general, solen ser una gran extensió de terra erma o coberta d'asfalt amb uns quants fanals.

Als conductors, malgrat que tots busquen aparcar sota una ombra, no els hi queda més remei que fer-ho a ple sol. Conseqüentment, al cap d'una estona tan punt pugen al cotxe el primer que fan és engegar l'aire condicionat.

Si suméssim les tones de gasos contaminants conseqüents de la refrigeració d'aquests milers d'automòbils i consideréssim que són uns dels culpables de l'engruiximent de la capa d'ozó que atrapa les radiacions solars dins la terra, provocant «l'efecte hivernacle», -conseqüència del canvi climàtic-, si consideréssim que un arbre d'ombra val 20 euros i un fanal en val 2.000... caldria una bona reflexió per part dels ajuntaments, posant el seu granet de sorra i omplint, amb criteri, els aparcaments amb arbres d'ombra. (No pas de petites oliveres com hi ha en algun d'aquests aparcaments...).

Tots volem lluitar contra el, ja present, canvi climàtic, doncs per aquí es comença.

L'Home del Sac

Lluís Torner i Callicó girona

Actualment, per fer creure a la mainadeta, els pares tenen tàctiques molt diferents, de les que usàvem nosaltres -els i les que ja tenim una edat- llavors empràvem aquella fórmula, a mena d'amenaça, dient-los que, si no es portaven bé, vindria l'home del sac. Que en el cas de parla castellana, era allò de: Que viene el coco.

Els lectors es preguntaran a que ve això, a que treu cap. Bé! És tracta de fer un símil del que estan practicant certs polítics, ara que s'acosten les eleccions, per atraure els vots d'aquella gent que té dubtes, sobre a qui votar. Una de les fórmules que utilitzen, per captar-los, és fer por amb tot allò que fa olor de català; dient-los que si els voten a ells, no cauran a les mans d'aquells que volen trencar-ho tot. O sigui, seguint el símil, venen a dir-los: Si no ens voteu a nosaltres, vindrà l'home del sac, en aquest cas, allò que en diuen «el procés» i ho passareu malament. Fins i tot, ho volen fer creure als que, vinguts d'altres llocs -fent més o menys temps que estan entre nosaltres - se senten tant o més catalans, que nostres mateixos; respectant que segueixin mantenint l'estima envers les seves arrels i tradicions, juntament amb les nostres.

Així doncs, deixem tranquil l'«home del sac» i tinguem clar que, l'únic que val, és que cadascú, amb sinceritat i honradesa, sigui ben lliure de votar, a consciència, per aquell o aquells -homes o dones- que els semblin els més justos i millors. És el nostre parer. I que l'«home del sac» ens perdoni.

No amb estratègies de màrqueting

Jesús Domingo Martínez Girona

El drama dels abusos, diu el Papa, exigeix no només una nova organització sinó la conversió de la nostra ment, de la nostra manera de resar, de gestionar el poder i els diners, de viure l'autoritat, i de relacionar-nos entre nosaltres i amb el món. En definitiva, Francisco sosté que la credibilitat no es reconstrueix amb estratègies de màrqueting, sinó que serà fruit d'una Església formada per pastors i fidels que es reconeixen a si mateixos com pecadors, i que conviden a la conversió perquè han experimentat ells mateixos, el perdó i la misericòrdia.