09 de març de 2019
09.03.2019
Diari de Girona

Federalisme

09.03.2019 | 01:32
Federalisme

Va avançant el judici entre uns que no tenen memòria i altres que intenten fer un relat poc fidel a la realitat. De les declaracions dels testimonis i des de la política només m'ha interessat la declaració d' Urkullu. Va dir que no va fer d'intermediari com a tal perquè en Rajoy no va voler encara que l'escoltava i que Puigdemont no va convocar unes eleccions que haurien parat el 155 perquè, segons li va dir Puigdemont, no li varen permetre els seus (o, dic jo, no va tenir prou coratge per fer el que havia de fer i enfrontar-se amb qui s'havia d'enfrontar). En el judici, a part de les defenses de les acusacions concretes, hi ha acusats i defensors més agosarats que ens volen fer creure que hi ha una legitimitat fora de la legalitat perquè l'Estat espanyol no és democràtic. És un tema complex amb moltes ramificacions però que bàsicament se sustenta en una mentida (Espanya no és una democràcia) per justificar una actuació no democràtica (saltar-se les lleis). I aquí rau tot el problema. No deixaré d'insistir que en cap dels exemples que sempre ens repeteixen (sigui Escòcia o Quebec), els secessionistes es van atrevir a fer cap de les dues coses. Mai s'hauria d'haver arribat a aquest judici, diuen alguns. Hi estic d'acord perquè el judici no arreglarà el problema. Per això caldrà passar pàgina del judici i negociar amb sensatesa refent primer el consens a Catalunya, aconseguir tornar a cohesionar la societat catalana entorn d'un projecte acceptable per una majoria qualificada.

Mentre tot això va fent el seu curs voldria proposar-los un exercici. Per què no fer una mirada enrere, des de la transició, i veure com hem evolucionat? Hem passat d'una Espanya en blanc i negre a una Espanya democràtica, una Espanya en què s'ha avançat molt: en temes socials (implementació d'un estat del benestar encara que fos tard i no tan consolidat com en altres països europeus), en organització territorial (s'ha implantat l'estat de les autonomies on les diferents autonomies tenen parlaments i competències per resoldre molts temes) i s'ha negociat l'entrada a Europa (un espai de llibertat, democràtic, en el qual hem dipositat part de la nostra sobirania compartint-la amb els altres països membres).

Les autonomies, tot i els problemes que pugui haver-hi, tenen avui un nivell de competències important (Catalunya gaudeix del nivell de competències més gran que mai hagi tingut), competències que han anat augmentant durant aquests anys. Avui necessitem fer reformes per millorar l'estat de les autonomies, necessitem una reforma (no solament constitucional) per tal de desenvolupar més clarament aquest estat però això no pot negar la realitat que avui representa l'estat de les autonomies. Hem de fer-lo avançar i no deixar que les forces reaccionàries ens el retallin.

La Unió Europea també és una realitat (amb problemes però ja veuen com van els del Brexit) però existent. Avui molts creiem en la necessitat d'enfortir-la. Caldrien polítiques comunes de defensa, de fronteres, de migracions, fiscals, etc. per poder afrontar els reptes que tenim al davant i ho haurem d'anar acordant i implementant. Però, tot i les mancances, ningú pot negar que la UE té vida, existeix i juga un paper important en el panorama internacional (per què si no hi ha qui vol minar-la, destruir-la?). Hem de treballar en el seu enfortiment i, si tot va bé, haurem de cedir més sobirania per desenvolupar-la. Però estem en el camí correcte i el que hem de fer és treballar per avançar i no retrocedir.

Les eleccions que tenim a la vista ho són a quatre nivells, ajuntaments, autonomies, Espanya i Europa. La política s'ha anat distribuint des que tenim democràcia en els quatre nivells. El fet que les eleccions estiguin tan juntes visualitza aquest fet i visualitza que, tot i el que diuen alguns, estem avançant cap a un federalisme. Perquè el federalisme no és una cosa que un dia es conquista i ja està, és un camí cap a una forma de govern basada en l'acord i no en la confrontació i a Espanya i a Europa en aquestes eleccions quan diem que el que ens juguem és el diàleg o la imposició, estem dient també que ens juguem avançar en el federalisme a la UE en general o retrocedir.

I encara que el federalisme és bàsicament conegut com un sistema de distribució descentralitzat del poder polític també hi ha un federalisme social, que proposa com els sistemes federals poden abordar millor els problemes socials de la gent. I aquest és l'altre gran repte que tenim al davant. Les polítiques de dretes, l'austeritat i el desenvolupament sense regles de la nova societat tecnològica (la societat no és conscient del problema, no se'l planteja, no sabem ni què volem ni cap on anem) ha portat un retrocés en temes socials. Avui tenim al davant una desigualtat entre països (en el món i a Europa) i unes desigualtats personals al si de les societats que s'han d'abordar. I aquí també podem avançar, disminuint les desigualtats i defensant l'estat del benestar, o retrocedir.

Les eleccions que tenim a tocar no són coses separades, deslligades, formen un tot. Espero que siguem capaços de veure més enllà dels eslògans de campanya i donar suport als partits que ens proposin avançar en el federalisme social.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook