La primera setmana del judici, alguns sectors de l'independentisme -no tots- i algunes grans estrelles del periodisme a Catalunya, es van mostrar convençuts que, amb la seguretat en què declaraven els acusats, la partida estava guanyada. Era molt precipitat treure conclusions quan encara quedaven moltes setmanes de sessions per davant. Una vegada acabats els interrogatoris als encausats i havent entrat en l'etapa dels testimonis, diguem-ne «polítics», les anàlisis van continuar en la mateixa línia. Rajoy, Sáez de Santamaria, Torrent o Mas havien demostrat que la balança es decantava cap al costat processista. Però encara quedaven moltes jornades de Suprem i malgrat que Enric Millo també va ser un testimoni polític i, per tant, amb un grau de subjectivitat elevat, va aconseguir posar nerviosos a tots aquells que havien vist la victòria a tocar. L'assumpte se'ls ha agreujat encara més aquesta setmana, quan han declarat els responsables policials dels tres cossos implicats i especialment amb les paraules del comissari de Mossos Manel Castellví que ha deixat amb el peu canviat a les defenses, que no esperaven el seu relat. Això vol dir que han perdut? No. Encara és aviat i continuarà essent el dia que acabi el judici. Només la sentència ho aclarirà. Qualsevol altra conclusió serà precipitada.