L'any passat es vendrien a Espanya, no ho sé, uns quaranta exemplars de Crim i càstig (posem-hi que quaranta-vuit), i quinze o vint d' El idiota. Dostoievski no mola, encara que no creiem que a Tolstoi li anés millor. I qui diu Tolstoi diu Joyce, Kafka, Maupassant, Zola ... La Divina comèdia, tot i la nova traducció del professor Micó, tampoc seria un supervendes. Tothom se sap la Divina comèdia, per què llegir-la, d'on treure el temps per fer-ho. El programa pitjor de la televisió va reunir, en canvi, fa dos dies a tres milions d'espanyols davant de la pantalla. Però ja està oblidat. Ningú se'n recorda perquè vivim en la memòria del que no ha passat, en una mena, com qui diu, de record invers. Encara no han arribat les eleccions del 28 d'abril i les analitzem com si haguessin succeït. I parlem de Mart com si hi haguéssim aterrat, i de la Lluna com d'una colònia de la Terra.

Ja no té glamur la lletra impresa, ni tan sols la lletra impressionant. La Bíblia s'atomitza en tweeters buits. Tuiteges «En el principi era el caos» i amb prou feines obtens un parell de dotzenes de retuits i seixanta «m'agrada». De la Bíblia es va vendre una mica més que de Tolstoi perquè a la Bíblia la mantenen viva els predicadors dels diferents corrents evangèlics. El sosteniment de Flaubert, en canvi, són uns quants professors incrèduls que odien amb raó els seus alumnes. Tot és minúscul en l'univers. El món conegut ocupa en l'espai la mil·lèsima part d'un gra de sorra de la platja. Va ser minúscul Petrarca i arribaran a ser-ho, si no ens suïcidem abans, Cervantes i el mateix Shakespeare.

Es van extingir els dinosaures i amb ells milers o milions d'espècies de totes les formes i totes les mides. No quedarà res de nosaltres, el que potser és un motiu d'optimisme. El llit d'aquesta habitació d'hotel des d'on observes el sostre mentre a fora plou, acabarà en una ferrovelleria i els qui hi hem dormit ens n'anirem també pel desguàs de la història de la vida quotidiana sense deixar rastre de les nostres obsessions. Però ara has de aixecar-te, Juanjo, per agafar el tren i iniciar la jornada com si tingués sentit escometre-la.