La transparència i la participació són eines perquè la ciutadania recuperi l'afecció a les institucions», va proclamar l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, en una jornada sobre municipalisme celebrada el juny de 2016 en la qual participaven els alcaldes de les quatre capitals de província catalanes. Democràcia, llibertat, transparència són paraules i conceptes que en els darrers temps escoltem cada dia a casa nostra. També hi ha un refrany castellà que diu «dime de qué presumes y te diré de qué careces».

El passat 24 de febrer, Diari de Girona va publicar un informe de l'interventor de l'Ajuntament de Girona en el qual qüestionava un sobresou de 10.421 euros anuals del secretari. L'interventor advertia que el decret era nul i que s'haurien de reintegrar les quantitats percebudes perquè no havia sigut fiscalitzat prèviament per intervenció i tampoc havia passat pel ple. O sigui que ni transparència, ni democràcia. Ocultació i presumpta vulneració de lleis i reglaments. Molt greu.

Des de la publicació d'aquesta informació, de la qual n'era coneixedora l'alcaldessa molt abans per l'informe de l'interventor, silenci absolut. Ni democràcia, ni transparència. Ni tampoc s'han establert els mecanismes per resoldre el compliment dels preceptes legals. Què fan l'alcaldessa i el seu equip de govern? El de sempre: matar el missatger. En aquest cas, emprendre una caça de bruixes interna per intentar esbrinar qui ho ha filtrat al Diari de Girona. Sembla que un mínim de set persones haurien consultat aquest informe. Ho tindrà una mica difícil. Però, la caça de bruixes té un altre element subjacent: intimidar al personal de l'Ajuntament perquè a ningú li passi pel cap denunciar irregularitats, anomalies o il·legalitats. La roba bruta es renta a casa. Bé, en aquest cas, ni es renta. És el que passa també en els casos de corrupció. La prioritat del polític no és evitar-la o denunciar-la; només que no surti als mitjans de comunicació. Ocultar-ho als ciutadans. Mentrestant, «ancha es Castilla», que també es diu en castellà. I seguiran els banals discursos de democràcia, llibertat i transparència.