10 de març de 2019
10.03.2019
Diari de Girona

Cartes

10.03.2019 | 06:00
Cartes

Restrenyiment
Jaume Paradeda Pla riudarenes
Des d'un lavabo públic se sentia una veu de restrenyiment que deia «no pueeedooo, ni quiero». Això no te cap importància ni crec que sigui cert. Però les paraules sí que les va dir un alt càrrec del govern en seu parlamentària. A més, fa pocs dies, ell i unes quantes persones del seu equip es manifestaven davant d'un tribunal amb les mateixes paraules, afegint-hi «nosaltres no sabem res». Si la cúpula d'un govern en situacions extremes els hi ve el restrenyiment i «no pueden», «no quieren», «no saben», què punyeta hi fan ocupant aquests càrrecs. Com és que hi ha qui vota aquesta mena de gent? Serà que els manipulen o bé que hi ha molta informació que no arriba on hauria d'arribar?
Ara venen unes quantes eleccions i cal estar al lloro, que hi ha molts polítics que esperen els nostres vots i davant d'una extrema dreta a l'alça, estar ben informats i ser conscients del que ens hi juguem és vital per no patir-ne les conseqüències. Dit tot això, cal recordar que hi ha tot un seguit de persones, honestes i responsables, que la injustícia els ha arraconat i humiliat privant-los de llibertat o forçant-los a l'exili. En aquests moments, amb els trasllats d'una presó a l'altra, se'ls priva del descans que tota persona es mereix. Un descans que sí que tenen els jutges i els fiscals que els processen. Només cal veure l'esgotament que reflecteixen les seves cares. És una vergonya!


El trident que punxa Espanya
Joan Boronat Lecha blanes
Gestionar els impostos i acabar amb l'herència franquista són dues puntes del trident reivindicatiu dels catalans, la tercera és la cultural, la història i la llengua.
El català és llengua de molts milions d'europeus, però, de tant usar l'atribut pejoratiu de llengua minoritària perifèrica, i, rebutjant criteris filològics, dient que valencià i català no són la mateixa llengua, s'ho han cregut fins i tot a la UE.
Aquestes reivindicacions són una defensa, no un atac contra les comunitats castellanoparlants, que no són res­pon­sables que un monarca s'aprofités de l'exèrcit de Castella, o que dictadures i una constitució creada en un clima de por i desconfiança, redactada sota pressió dels hereus del franquisme i sota control militar, imposin encara les lleis i llengua castellanes.
Monopolitzen el castellà com si fos l'única llengua espanyola; han convertit en residuals l'astur-lleonès i l'aragonès; més de 500 lleis estatals discriminen la llengua de catalans, valencians i mallorquins, tan camperols com de ciutat, definint-la com un dialecte rural i provincial, amb l'obsessió de confinar-la a l'àmbit familiar. Als aragonesos els acostumaren a veure normal la denominació, tan de l'aragonès com de llur català, amb la forma despectiva i denigrant de «chapurreau».
L'ignorant creu que exterminant llengües i cultures, Espanya acabarà essent una nació. Com va dir a les Corts Reials de 1835 Antonio Alcalá Galiano, polític i escriptor andalús, fill de militar, ministre de la Marina i de Foment i membre de la Reial Acadèmia de la Història: «Hay que propagar la idea de convertir España en 'nación', que no lo es, ni lo ha sido nunca, inculcar afección a ella y a la bandera».
Fa més de tres segles que ho intenten amb violència, però nosaltres, pacíficament, no els ho permetem.


Haurem d'estar agraïts per apallissar-nos
JOAN JANOHER I SADURNí vulpellac
L'irònic enunciat té les seves raons de manifestar-ho així: veient com es desenvolupen els interrogatoris dels testimonis. Un arriba a pensar que tot plegat es mou per uns interessos partidistes judicials. No donen peu al fet que els lletrats defensors facin la feina que correspon, per fer un judici clar, dintre el procés de preguntes orientades per esclarir un munt de dubtes, als que els encausats s'hi juguen la seva innocència dels càrrecs pels que se'ls jutja. De moment, feia la impressió de seguir amb bona voluntat totes les vistes però s'ha produït un retrocés dialèctic, en què els magistrats no poden continuar l'interrogatori.
Les respostes donades per testimonis de l'acusació, i que pertanyen al Ministeri de l'Interior, defugen de l'enfrontament de testificar els fets, tal com exposen les defenses. Aquests pretenen demostrar que tenen amnèsia dels fets ocorreguts, i que tot el món ha pogut veure, amb els mitjans informatius d'arreu, com dels vídeos que han circulat per les xarxes. Aquestes proves són clau per treure'n un judici clar dels esdeveniments que s'estan jutjant. Els milions de ciutadans que ens vàrem apropar a les urnes vàrem viure la brutal repressió, un episodi que mai podran oblidar. I que ara es pretengui fer-se el cec? Només té una exclamació. El nostre agraïment per apallissar-nos, i no assabentar-se dels fets.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook