10 de març de 2019
10.03.2019
Diari de Girona
LLETRES

La caverna

10.03.2019 | 06:00
La caverna

El viatge continua. L'interior està compost de diferents matèries. A cada pas descobreixen nous escenaris, en algunes raconades hi troben burres i grifons estacats, munts d'excrements, que profereixen es­tranys udols, en altres, veuen pilons d'ossos. No duen llum sinó que s'orienten gràcies al ressol d'un foc encès a les profunditats. Fa temps que han perdut la brúixola i l'antic cronograma que els orientava. La llum, de vegades refulgent i sovint intuïda, projecta moltes ombres. Aprenen a descodificar-les mentre se'ls desmunta el sentit de la realitat. Necessiten crear-ne una de nova. En una sala gran, dos guardians d'edat infinita i vestits com al segle dinou –Paco i Pilar– apareixen i es fonen, no diuen res i els ensenyen papers i els donen aigua. Aigua de roca i amb un punt d'agulla inquietant. El més petit de tots, cada vegada que empassega, remuga i afirma que Déu primer els va posar a prova i, ara, els jutja. Se'l creuen perquè, cada vegada, a les parets s'hi dibuixen jutges carregats de punyetes esfereïdores. No recorden quan van entrar-hi ni quina llei sagrada van transgredir. Confien a trobar el foc. Si se'l fan seu potser podran refer el laberint de tornada i sortir a l'aire lliure. Obliden què vol dir «aire lliure». La veritat està en les ombres i, també, en les veus que ressonen amb to acusador. Passen arran de marbre polit –verd malaltís– i creus que sustenten cristos. La sang degota amb un soroll eixordador. Encara són dotze; fa temps que no passen llista. El temps és una engruna del passat i d'allò que amaga el coneixement. Cada vegada se'ls fa més clar que són culpables. Les ombres i les veus que carriquegen ho determinen. La caverna els ha sentenciat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit