A mitjan segle XVIII es construí la Casa de Caritat, fruit d'una deixa testamentària dels Colomers de Cruïlles. Uns anys més tard, al primer edifici s'hi afegí el que representava una notable ampliació. I tot el conjunt es transformà en el que aleshores s'anomenà Reial Hospici. Cal recordar que l'ampliació i la reglamentació i posada en funcionament de la caritativa institució fou obra del bisbe Tomàs de Lorenzana. L'emplaçament d'aquell gran edifici era en una zona de la ciutat que es podia considerar com a marginal, tot i trobar-se dintre del clos fortificat. En aquell mateix indret s'hi havia construït, un segle abans, l'hospital de Santa Caterina. I un hospital mai s'hauria construït en una zona cèntrica del nucli urbà. Encara haurien de passar molts anys per arribar que la Girona de l'esquerra de l'Onyar fos considerada de la mateixa categoria que la de la dreta. Aleshores i fins molts anys més tard, encara el barri de la Catedral tenia una gran vitalitat, i la plaça del Vi i el carrer de Ciutadans acollien els organismes de l'administració pública i els habitacles de més notabilitat. Mentre que a l'esquerra s'hi concentrava l'artesania, i fins i tot encara s'hi trobaven algunes hortes. Per tant, sense fer grans dispendis, quan es construí l'Hospici es pogué disposar d'espaiosos terrenys. Això oferí l'oportunitat que el nou casal, a més de poder disposar de dos patis interiors; un de grans proporcions i un altre una mica més reduït, tingués un gran pati i una horta respectivament davant la façana nord i la de ponent del gran edifici. L'hort ocupava l'espai que s'estenia des de la façana de ponent de l'Hospici fins la muralla, en el tram que a llarg termini es convertiria en la Gran Via Jaume I. El gran pati s'estenia des de la façana nord fins on un segle més tard s'obriria el carrer Nou.
Aquell gran pati oferia unes bones condicions per a l'aireig i per a l'esplai de la mainada acollida. Especialment per als nois. Eren temps en què les necessitats d'esplaiar-se d'un i altre sexe es consideraven molt diferents. En l'interior de l'edifici el pati de la zona destinada a les nenes era més reduït que el dels nois. I el gran pati exterior era usat principalment pels nois, més encara quan s'introduí, ja en el segle XX, el joc de futbol. I això fins molts anys més tard es trobava molt normal. Aleshores ningú hauria pensat que les noies poguessin arribar a jugar a futbol, com ara podem veure com una cosa totalment acceptada i ben normal. Encara podem recordar un temps en què la presència de senyores entre els espectadors dels camps de futbol era minoritària i gairebé excepcional.
En els primers anys del segle XX s'enderrocà la muralla permetent anar traçant el que ara és la Gran Via Jaume I. Que primerament només es considerava com a tal i amb aquest nom, el tram que va des de la plaça de Sant Agustí fins a l'encreuament amb el carrer Nou. Mentre que l'espai que limita amb l'encreuament del carrer Nou fins a la plaça de l'Hospital portava el nom d'avinguda del 20 de juny -nom que tenia el seu origen en la data de la primera escomesa de les tropes napoleòniques contra el baluard de Santa Clara, situat en les proximitats d'aquell tram de la Gran Via. Posteriorment la gran avinguda urbana s'amplià fins a la plaça Calvet i Rubalcava.
En desaparèixer la muralla, el pati i l'horta de l'Hospici perdien la protecció exterior. Per arreglar-ho es construí una paret. Als anys trenta aquell mur es canvià per una reixa que permetia veure el pati i l'horta des de la vorera de la Gran Via. I donava més amplitud visual a les instal·lacions interiors. Però, l'any 1939, es retornà a la situació anterior, canviant la reixa per una paret.
El pati era d'unes proporcions molt generoses. I a més d'haver-hi espai suficient per jugar-hi partits de futbol, en la part que limitava amb el carrer Nou s'hi construïren unes naus d'una sola planta, on s'instal·laren els tallers de fusteria, de construcció, de sastreria, de sabateria, que juntament amb la impremta, situada en l'interior de l'edifici, constituïen una escola de formació professional. A la qual també s'hi pot afegir l'escola de música, amb la banda de la institució que participava en festes i celebracions, dins la mateixa institució i també en actes públics de la ciutat.
En el lloc del pati que feia cantonada entre el carrer Nou i la Gran Via hi tingué els seus serveis la Companyia Telefònica, en un local d'una sola planta. Després passaren a la planta baixa de la casa que fa cantonada entre l'actual avinguda de Sant Francesc i el carrer de Santa Clara. Fins que l'any 1939 es traslladaren a la Gran Via, coincidint amb la inauguració del telèfon automàtic.
En els partits de futbol també hi participaven nois no acollits al centre. Se solien celebrar partits entre un equip dels residents i un de nois de qualsevol barri de la ciutat.
És molt conegut un quadre, obra de Domènec Fita, en el qual es representa aquell pati amb els nois que hi juguen. I al fons hi destaca l'edifici de la Gran Via que fa cantonada amb la plaça del Marquès de Camps.
Amb el pas del temps, la Girona de l'esquerra de l'Onyar anà prenent protagonisme. I aquell gran pati fou mirat amb interès per ubicar-hi nous serveis que anteriorment hauria estat impensable situar en aquella zona urbana.
Primerament fou la Diputació que projectà construir la seva seu en el lloc que havia ocupat abans la Telefònica. Però l'execució del projecte estava supeditat a les disponibilitats econòmiques de la corporació, que no eren gaire generoses. L'any 1939 el Capità General de Catalunya preveia bastir allí un edifici per a Govern Militar. La Diputació hi donà llargues i entretant aquell general va canviar de destí i no es parlà més del tema.
Finalment, ja en la segona meitat de la dècada dels anys quaranta, la Diputació es plantejà construir nous edificis pels serveis de beneficència, en terrenys fora de la ciutat. Per cobrir les despeses es posarien a la venda els espais annexes als nobles edificis de l'Hospital i Hospici. Es començà a bastir el que hauria de ser el nou hospital, al Puig d'en Roca. I es posaren a la venda solars del centre de la ciutat, entre els quals el pati i l'Hospici. Un canvi de la corporació provincial provocà que es desistís de continuar les obres del que hauria d'haver estat hospital, i més endavant, remodelada l'estructura del frustrat edifici, aquest es convertí en Residència Geriàtrica. I s'emprengué la construcció del nou Hospici, que aleshores portava el nom d'«Hogar Infantil de Nuestra Señora de la Misericordia». Edifici que s'inaugurà el mes d'abril de l'any 1963. Amb la durada d'aquest procés la mainada de l'antic Hospici havien estat més de deu anys sense aquell pati tan necessari per la seva expansió i per la pràctica esportiva. Definitivament en el terreny de l'antic pati s'hi configurà la plaça de la Diputació i s'hi aixecaren edificis d'habitacles i de serveis. Entre els quals la que fou seu de la Caixa de Girona, el de la Telefònica i darrerament s'ha remodelat el de Xaloc, organisme depenent de la Diputació, edifici que anteriorment era seu i propietat d'una entitat bancària.
