11 de març de 2019
11.03.2019
Diari de Girona

La caça furtiva a l'Àfrica, més activa que mai

11.03.2019 | 06:00
La caça furtiva a l'Àfrica, més activa que mai

Fa pocs dies les imatges dels cadàvers d'uns elefants decapitats i sense les seves valuoses banyes de marfil, començats a ser devorats per aus rapinyaires, van sortir publicades en dos dels diaris sud-africans. Vaig veure aquestes fotografies perquè em trobava en aquell país i perquè tinc una forta atracció per llegir diaris de paper, estigui on estigui. I de bon matí o a última hora de la nit acostumen a ser els moments en els quals puc dedicar-me a aquest costum. Havia anat a Sud-àfrica amb motiu d'assistir a una ­reunió, Africa Meetings, del sector turístic africà de la majoria dels estats del centre i dels sud del continent. Un dels dies de la setmana que vaig ser al país de Nelson Mandela els diaris locals van donar a conèixer un informe que posa els pèls de punta sobre la desaparició de les dues espècies més caçades de manera furtiva, que són els elefants i els rinoceronts.
Després de la reunió esmentada, i per invitació de l'organisme nacional de Turisme del país amfitrió, vaig prendre part en una breu excursió de dia i mig al famós parc Kruger, una de les reserves naturals més importants i conegudes de tot el continent. Per això mateix, el parc és una destinació turísticament molt visitada per viatgers que desitgen veure en viu i sobre el terreny alguns dels animals en llibertat. Haig de dir que, com que la meva visita va ser a la zona sud del parc, vaig poder veure pocs animals i a molta distància, a diferència de quan fa dos anys vaig visitar una altra zona del país, a Limpopo.
A més dels recorreguts fotogràfics, el parc Kruger és també des de fa anys un lloc clau per a molts caçadors furtius, l'activitat criminal dels quals fa perillar greument la supervivència dels rinoceronts i elefants, la població dels quals disminueix any rere any. Fa dos anys, coincidint amb la meva estada per assistir a una edició anterior d'Africa Meetings, vaig poder llegir als diaris de llavors la preocupació de les organitzacions naturalistes i proteccionistes per l'assassinat dels rinoceronts. I recordo haver-ho descrit en un article que el Diari va publicar el 10 de març de 2017 sota el títol «Caçadors de banyes i ullals». Ara, dos anys després, la preocupació es troba enfocada també, per no dir sobretot, en els elefants.
Hi ha protecció, però sembla poca i insuficient. Mentre que alguns polítics es pengen medalles ressaltant que han augmentat les mesures de protecció intensiva dels rinoceronts, els ecologistes discrepen i rebaixen aquest optimisme declarat. I, a més, mentre que els partidaris de la caça legal diuen que la població augmenta, diferents associacions mediambientals han aportat documentació sobre la desaparició progressiva d'ambdues espècies. Alguns informes sostenen que com que a Zimbàbue i Moçambic ha disminuït molt la quantitat d'animals això ha fet que les organitzacions criminals de caçadors fur­tius actuïn ara encara més en el territori del parc Kruger.
L'any passat, per primera vegada en la seva història, l'organisme encarregat dels parcs nacionals sud-africans, SAN Parks, va augmentar la vigilància contra la caça furtiva en la part meridional del parc Kruger, per sota del riu dels Elefants, i tant pel que fa els rinoceronts com els elefants. I els seus responsables diuen que això va reduir el nombre d'animals assassinats furtivament. Però l'altra cara de la moneda és que han augmentat en la zona septentrional, al nord del riu esmentat, perquè estava menys vigilada.
A Botswana, per una altra banda, científics que prenen part en un pla de supervisió aèria, que l'any passat va durar 62 dies sobre una extensió de 100.000 quilòmetres quadrats al llarg de 32.000 quilòmetres de vols, van descobrir 87 restes d'elefants morts –en general mascles de 35 a 45 anys d'edat– mentre que l'any 2004 havien estat només de 9.
Sembla, doncs, més necessari que mai disposar de xifres de tots els estats africans on hi ha elefants i rinoceronts vius, i conèixer el nombre real de morts per causa natural i per caça furtiva. Perquè les actuals són considerades insuficients.
En qualsevol cas hi ha evidències que al llarg dels últims vint anys cada vegada més hi ha més caça furtiva organitzada i més tràfic de marfil. A Uganda el govern s'ha pres seriosament l'afer i ara els caçadors furtius detinguts poden ser condemnats a cadena perpètua. En aquest país, fa un mes van detenir dues persones de ­nacionalitat vietnamita que pretenien exportar, sembla ser que a la Xina, 750 peces de marfil i milers d'escames de pangolí. Un negoci criminal de contraban globalitzat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook