11 de març de 2019
11.03.2019
Diari de Girona

Cartes

11.03.2019 | 06:00
Cartes

Nova exposició
al Terracotta
Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí
Al Terracotta Museu de la Bisbal d'Empordà diumenge es va inaugurar l'exposició Can Salamó i els colors de la terrissa bisbalenca, que es podrà visitar fins al 24 de juny. Hi ha fotografies i filmacions que mostren com fan servir el torn i com creen peces fent servir tècniques tradicionals, a la vegada que les decoren amb eines i colors propis de la ceràmica.
A través de les peces més típiques de terrissa que hi ha exposades se'ns explica com la nissaga Matlleu-Salamó ha estat un referent en el món de la ceràmica. Les peces són producte dels temps en què van ser creades i les fotografies d'arxiu ajuden a entendre la història d'aquell temps. Per exemple, veure com s'anava a la font a buscar aigua amb el doll ens parla certament d'anys enrere; tot i que hi ha qui encara ho pot explicar perquè ho ha viscut.
Un dels espais de l'exposició que més destacaria és un en què s'ha recreat el taller amb el torn i la prestatgeria de les eines i on encara es pot veure el fang del qual s'han anat impregnant amb l'ús i el temps.


Complementarietat ferroviària transfronterera
Josep M Loste Romero Portbou
El tren convencional, social i transfronterer, juntament amb l'AVE/TGV, més que mai han de ser complementaris, però cal evitar a totes passades que les grans inversions a l'alta velocitat no provoquin bandejament al tren convencional, i molt menys al tren convencional social i transfronterer. L'R11 i l'RG1 ben modernitzades i ben coordinades amb els trens TER de la Regió d'Occitània de l'SNCF tenen molt de recorregut. La complementarietat ferroviària a la zona transfronterera de Portbou/Cervera és la clau de volta d'una bona mobilitat ferroviària i humana entre Perpinyà /Figueres i més endavant Narbona/Girona, per la costa. Aquest tren social de proximitat –a diferència de l'AVE/TGV– té/ ha de tenir la funció de relligar tot el territori i exercir d'element indispensable de l'equilibri territorial. Això cal que ho entenguin els nostres polítics empordanesos, gironins, catalans, rossellonesos i occitans i, en general, per tot el teixit associatiu de l'anomenada societat civil, molt influïda per la mobilitat antiga i malgirbada del vehicle privat.


Compte enrere
Anna Ribera Domingo girona
Moment de nervis, neguits, dubtes i moltes decisions és el que es pot trobar qualsevol noi o noia que es trobi a les portes de la universitat. Un peu a casa i un peu fora. Haver de decidir pot arribar a costar, al cap i a la fi decideixen cap a on encaminar el seu futur, a què es voldrien dedicar. Però no és la fi del món, hi ha decisions errònies però que tard o d'hora tenen solució; no ens hem d'estressar. Un gran canvi, una nova etapa, que pot generar por, neguits, por a marxar, por a tenir una altre rutina, por a un altre entorn, por a trobar-nos sols. Però s'ha de tenir en compte que els canvis no són dolents, sempre ens aporten quelcom bo.


S'ha perdut la simpatia?
Marta Roqueta Montesinos Girona
n Ens hem convertit en una societat egoista. Cadascú de nosaltres viu en el seu propi món, dins la seva petita bombolla. No ens adonem de la gent del nostre voltant. Pocs saluden quan pugen a l'autobús, deixen passar els altres, donen les gràcies o mantenen una senzilla conversa d'ascensor amb el veí. Són petites coses que alegren el dia a la gent del nostre voltant. I em pregunto, tan difícil és ser simpàtic?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit