A veure per què no ha de poder ser l'advocat Cuevillas candidat per Girona de Junts per Puigdemont, encara que no hi resideixi. Girona és una província tan sotmesa al llacisme que pot ser-ne cap de llista qualsevol persona, animal o cosa, encara que ni la sàpiga situar al mapa. Si va ser cap de llista per Girona en Lluís Llach, un antic cantant nascut fa molt per aquí, però que es passa la vida entre tarragonins i senegalesos, bé pot ser-ho un advocat de Barcelona que hi té segona residència. La segona residència dota d'una percepció especial dels problemes gironins, jo conec barcelonins que tenen casa a l'Escala i coneixen molt més que els autòctons els millors llocs per prendre un gintònic en 40 quilòmetres a la rodona. Amb això i anar a les havaneres de Calella vestint l'uniforme reglamentari -nàutiques, bermudes i camisa arremangada fins a mig avantbraç-, Cuevillas té tot el que necessita per representar Girona a Madrid.

Per ser diputat de segons quins partits només cal lluir llacet groc i caure bé al marquès de Waterloo. El primer requisit és fàcil, però el segon és tan imprevisible com ho és el funcionament del cervell de Puigdemont, si és que funciona. Polítics que se'n van a dormir pensant que aquest els aprecia es lleven amb la notícia que són a la llista negra, qui sap per què, no ho sap ni el mateix Puigdemont, què ha de saber. Ser polític de Junts per Puigdemont és viure en el terror, com els membres del PCUS durant l'stalinisme, que quan eren cridats al Kremlin no sabien si era per lliurar-los una medalla o per enviar-los a un gulag. Per als caiguts en desgràcia de Stalin o de Puigdemont el càstig és igual d'horrorós: treballar per guanyar-se la vida.

No sé si en Cuevillas cau bé o malament al marquès de Waterloo, però és el seu advocat, o sigui que s'ha guanyat un retir daurat. Ser advocat d'algú que es lleva cada dia amb una nova idea estrafolària que el converteix en riota de tothom és estressant, i si no se'l pot enviar a un balneari, almenys el Congrés. No té importància que en Cuevillas ho ignori tot de Girona, mentre cridi ben fort des de la tribuna «En Puigdemont és el meu pastor, res no em faltarà». Per nosaltres que no pateixi, els gironins estem més que acostumats a representants de fireta.