Hi ha un discurs interessat que sosté que Catalunya va malament econòmicament d'ençà que ens hem entestat amb el nostre procés nacional, absolutament incomprensible per a segons quins ADN. La fuga de seus socials de determinades empreses (amb la monarquia a l'altra banda del telèfon) en seria una mostra. La pura veritat és que va ser una pedra de toc que va posar tothom al seu lloc i, honroses excepcions com Grifols, van demostrar que l'obediència, com deia don Milani, no sempre és una virtut. Caldrà analitzar algunes xifres macroeconòmiques malgrat la seva fredor. Per ­exemple, segons el Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social, l'atur a Catalunya ha baixat. Sense entrar a valorar els tipus de feines que es creen (la taxa de temporalitat dels contractes pròximes al 16/17% l'any 2010 ara són superiors al 22%), en xifres absolutes, el novembre del 2017 hi havia 422.462 desocupats, el novembre del 2018, 394.405, i el desembre 451.400, un 5,82% menys que l'any anterior. (El punt mínim de l'any passat arribà el juliol, amb 369.124 aturats.) La taxa d'atur es va situar en el conjunt de l'any a l'11,75%, una xifra per sota de la mitjana espanyola (14,45%) i inferior a la de finals del 2017 (12,63%). Altrament, segons l'INE (Institut Nacional d'Estadística), el passat novembre, l'índex de preus de consum (IPC) va arribar a l'1,9% d'inflació inte­ranual, cinc dècimes menys respecte al mes d'octubre. Per sectors els preus que més van pujar foren el de l'habitatge (+3,4%), les begudes alcohòliques (+2%) i els aliments i begudes no alcohòliques (+1,8%). L'atur té una tendència a la baixa i la inflació sembla controlada.

Aquestes dades positives se solen contradir amb la cançó enfadosa de la fuga d'empreses del territori català. Volen dades? De les empreses catalanes, més o menys incitades per les incògnites polítiques, entre l'octubre del 2017 i el juliol del 2018, només un total de 3.700 empreses -el 0,59% del teixit empresarial català- haurien traslladat la seva seu social fora de Catalunya i s'acolliren al decret exprés del govern de Madrid que ho permetia fer, sense haver d'aprovar-se abans per cap junta de consellers o d'accionistes. Així ho va comptabilitzar el Departament d'Empresa i Coneixement emprant dades oficials dels registres. Ara bé, resulta que es tractava, de fet, de 3.700 codis d'identificació fiscal; d'acord amb dades corresponents a decisions empresarials i no pas a aquests codis d'identificació fiscal, resulta que només 2.501 corresponien a decisions empresarials per moure la seu, sense que hi hagués hagut trasllats de centres de producció (més aviat al contrari).

Els que malparlen de la nostra economia també solen adduir que la inversió bruta estrangera a Catalunya va caure un 16% el segon semestre del 2018 en relació amb el mateix període de l'any anterior. I és cert que només va ser de 645,6 M€ la inversió forana, però els mateixos detractors s'obliden de dir que en el mateix període, la inversió estrangera a Espanya va caure un 21,7%. 5,7punts més de davallada que a Catalunya. Actualment hi ha 8.642 empreses estrangeres establertes a casa nostra, segons l'actualització del directori d'empreses estrangeres que elabora ACCIO (Agència per la Competitivitat de les Empreses), cosa que suposa un 22% més d'empreses en relació amb el 2016, quan es va actualitzar per última vegada.

Un altre factor positiu per al país és el de les exportacions, que continuen sent un bon motor de la nostra economia; sembla que Catalunya és i seguirà sent per a molt temps un bon lloc per invertir i per als beneficis empresarials. Altrament, les vendes a l'exterior per part d'empreses catalanes, durant la primera meitat de ­l'any passat, van assolir el registre més alt, amb un total -dades del Ministeri d'Indústria- de 35.659 M€ en exportacions. De fet, les exportacions catalanes representen el 25,3% del total de les exportacions que es fan a l'Estat espanyol. Per demarcacions, les vendes a l'exterior, gràcies al dinamisme del port, a Barcelona, van créixer el +4,6%; per sectors, caldria destacar el de l'automoció (+15%, amb un total de 6.446 M€), la química (+2,9%, amb 9600 M€) i els béns d'equipament (6.342 M€). D'aquest primer sector cal destacar que la fàbrica SEAT de Martorell assolí el rècord històric dels 10 milions de vehicles produïts. Les dades de la patronal Anfac asseguraven que els 171.521 turismes venuts i matriculats de gener a novembre a Catalunya suposaven un 1,7% menys que en el mateix període de l'any anterior. Però, val a dir, que les vendes van caure a partir de setembre, coincidint amb l'entrada en vigor de la nova normativa d'emissions (nou sistema d'homologació de consums i emissions WLTP) malgrat les ofertes dels fabricants les setmanes prèvies a aquesta data.

El panorama de la nostra economia, grosso modo, és aquest. Podríem oferir ­altres dades més ombrívoles, començant per les pujades que vam sofrir el passat mes de gener (al novembre ja havia pujat el gas butà): 2,2% de mitjana als peatges de les autopistes de la Generalitat i 1,67% a les estatals; 0,5 cèntims més als segells de Correus per a cartes normals (0,60 €) i una mica més les altres (1,40 € per a Europa i 1,50 € per a fora del Vell continent); increment de quotes als més del milió de treballadors autònoms catalans (60 € anuals) a canvi d'ampliar cobertures (cessament d'activitats a un màxim de 24 mesos en lloc dels 12 actuals i prestació per ­malaltia des del primer dia de baixa)... Però el pitjor dels pitjors continuen sent les més de 40.000 demandes d'usuaris afectats per pràctiques abusives de la banca i per la pèrdua total dels accionistes del Banc Popular Espanyol comprat pel Santander el 7-VI-17 per un euro (misteri dels misteris). Suposo que per aquest preu... qualsevol de vostès se l'hauria quedat!