Fa uns dies, el president de França, Emmanuel Macron (ungit per les elits mediàtiques com l'esperança de futur per a la Unió Europea), publicava un article en alguns diaris continentals on instava els ciutadans a impulsar el renaixement europeu, davant les eleccions al Parlament del proper maig. I tan revelador és el que va proposar com el que no.
Com tots els partidaris d'un gran Estat, suggeria solucions a partir de crear més burocràcia. Per exemple, «protegir la llibertat democràtica» que amenaça els Estats del continent amb... una Agència Europea de Protecció de les Democràcies, davant els malvats bots russos, a més de «desterrar el discurs d'odi a internet» (l'única manera d'aconseguir-ho seria limitar la llibertat d'expressió i l'ús de xarxes socials, com els agrada fer a la Xina, Rússia, l'Iran o altres paradisos democràtics).
També proposava la creació d'un salari mínim europeu, perquè «Europa no és una potència de segon ordre, està a l'avantguarda». I aquí a un li pot entrar el riure, sobretot si llegeix declaracions d'emprenedors europeus, emigrats a altres parts del món, o estadístiques a l'abast de qualsevol, on s'aprecia que Europa no és ja que no hagi aportat cap innovació en l'explosió d'internet i les xarxes socials, sinó que en la lluita del futur (la Intel·ligència Artificial) el combat és entre la Xina (que va per davant) i els EUA. Europa, ni hi és ni se l'espera.
Finalment, el que es va deixar: res sobre mutualització de deutes o una assegurança d'atur europeu. Probablement, perquè Macron (com abans Hollande i, més abans, Sarkozy) ja ha assumit que Alemanya i els seus socis hanseàtics no contribuiran més, per pagar futures despeses als del Sud. Davant d'això, no estranyarà gens que els populistes segueixin guanyant terreny en els comicis de maig.
