12 de març de 2019
12.03.2019
Diari de Girona

Carnaval, Carnaval...

11.03.2019 | 23:57
Carnaval, Carnaval...

Ja és curiós que el Carnaval segueixi «generant» tanta notícia cada any. Deu ésser que als participants els encanta veure's retratats als mitjans (i a qui no?) i que multipliquen la compra quan els diuen «surts molt guapa/o al diari», tot adquirint, aleshores, exemplars per al seu arxiu personal, per als pares, els oncles, els avis, els amics, etc. Com les fotos dels nens i nenes amb els patges, que omplen les pàgines de la premsa per Reis. Però el que realment em fascina –cada any– és la capacitat d'alguns responsables polítics i organitzadors d'esdeveniments d'estirar la festa «fins a l'infinit i més enllà». A mi, sempre m'havien dit que el Dimecres de Cendra començava la Quaresma i que s'havia acabat la festa més pagana, si no tenim en compte alguns invents moderns com ara la Tomatina de Bunyol, que déu-n'hi-do la quantitat de menjar que es llença. I això que hi ha autèntics experts a fer festa (per gastar diners) allà on no hi havia –els americans davant de tots amb el seu Dia dels Enamorats, el Black Friday, el Cyber Monday o convertint el Dia d'Acció de Gràcies en el segon dia que més regals es compren al paradís d'en Donald Trump.

Dit això, al meu poble, que és Roses, per si algú encara no ho sabia, tothom està molt content amb el Carnaval d'enguany. I no és d'estranyar amb el bon temps que ens ha fet (a tots, evidentment). Però a més, la gran majoria de carrosses eren precioses i molt elaborades i les disfresses eren autèntics vestits d'alta costura que expliquen perfectament per què a Roses els mesos de gener i febrer els carrers sempre són buits: tothom està muntant o cosint –a casa o en colla, però preparant la seva «autèntica» festa major. Perquè a Roses –i ho dic per a aquells que no ho saben– «sempre» s'ha celebrat el Carnaval, fins i tot quan les lleis franquistes prohibien que la gent amagués la cara darrere d'una màscara. Però ni en Franco no va aconseguir que la Guàrdia Civil no fes els ulls clucs quan el poble tenia ganes de posar un xic de salsa i festa a l'hivern.

I també s'ha aconseguit –per tercer any consecutiu– reduir el nombre de comes etílics i el consum d'alcohol durant la rua. Felicitats als organitzadors. Ara bé, també s'ha tornat a reduir el nombre de colles participants (unes 20 menys que l'any passat, quan ja foren unes 25 menys que l'anterior) i el nombre de membres a cada colla. I això es deu bàsicament a dos factors: que el cost per a cada unitat familiar s'està posant pels núvols i l'invent d'una alcaldessa, el nom de la qual no puc recordar, que per fidelitzar els vots dels vilatans segons la màxima del panem et circenses que ja coneixien a l'antiga Roma, va voler ampliar la rauxa un dia més, tot declarant també el divendres (a més del dilluns) «festiu local». Una excusa perfecta perquè sobretot els funcionaris de l'Ajuntament, empleats de banca i altres vilatans que s'estimen més viure només per a ells en lloc de fer/ho amb tothom, se'n vagin quatre dies a esquiar, a Eurodisney o allà on sigui.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook