Pèls de punta

- «Amb un sistema financer fora de control, el matrimoni de postguerra entre capitalisme i democràcia va rumb al divorci».

- «El BCE és una bèstia estranya: ha de donar una recepta única per a països molt diferents, no ret comptes a ningú i ha acabat enderrocant governs, com vam veure a Grècia o Irlanda, o enviant cartes a primers ministres perquè fessin reformes, com vam veure a Espanya o Itàlia. La muntanya de deute que teníem no s'ha esfumat, segueix aquí. Els economistes que més saben de banca diuen que el sistema segueix fora de control i que en qualsevol moment pot haver-hi un altre Lehman».

- «Cal trencar l'euro aviat. L'euro va ser un error garrafal. S'han ficat vostès mateixos en un racó, en una camisa de força. Sortir de l'euro serà costós a curt termini, però a la llarga seria fins i tot més costós seguir-hi».

- «L'euro és un règim monetari per afavorir Alemanya i els seus exportadors. És un experiment d'autodestrucció».

En acabar l'entrevista, Claudi Pérez assenyala a Streeck que Merkel, malgrat tot, és admirada a Espanya. «No ho entenc. Despertin», respon el sociòleg.

En fi, com se li queda a un el cos després d'aquest exercici antieuropeu dut a terme per un cap fred, analític, informat, a més d'alemany? Ja havíem escoltat opinions semblants, però venien en general de persones o mitjans poc fiables. La conjunció dels tres factors de prestigi citats més amunt (l'entrevistador, l'entrevistat i el diari) és el que ens posa els pèls de punta. Un és un ignorant, no sap res de finances, molt poc de política i ha de creure el que li expliquen als editorials de la premsa sobre la globalització. Però un no ha perdut la vista, no del tot almenys, ni l'olfacte, ni el sentit comú, i, encara que no sempre s'atreveixi a dir-ho, veu coses que no són com haurien de ser. Per cert, ningú ha respost fins ara a les afirmacions brutals de l'alemany.