Recuperació d'un establiment

Lluís Torner i Callicó GIRONA

L'estiu passat vàrem anunciar, amb certa nostàlgia, el tancament d'un emblemàtic establiment, ubicat al carrer Ballesteries, anomenat La botiga dels Àngels. Feia 22 anys que funcionava, i la Dolors, la seva propietària, tot i que lamentava prendre la decisió, decidí procedir al seu tancament, per jubilació. Amb ella, la nostra ciutat, perdia una botiga molt peculiar, gairebé única en la majoria d'entorns, dedicada, bàsicament, a la venda de tota mena de figures d'àngels, així com a la seva restauració.

Per consegüent es tracta d'uns objectes molt peculiars, que tenen una clientela específica, que se sent atreta pel que representen aquestes figures. El seu nom, àngel, equival a missatger, essent la representació d'uns essers celestials que són objecte de diferents tipus de creences, des de les espirituals, fins a les que els tenen com unes mena d'èssers protectors.

Als que ja tenim una certa edat, ens porta el record d'a­quella imatge, a la qual se'ns encomanava, en demanda del seu ajut, una creença ben popular a la nostra infància, l'Àngel de la Guarda. A la nostra ciutat, per cert, hi ha un carrer, al Barri Vell, junt amb un jardí, que porta el nom, d'aquest ésser.

Bé! Sigui com sigui, el passat primer dissabte de març, al carrer de les Hortes, cantonada al carrer del Nord, tingué lloc la reobertura de la botiga a la nova ubicació. Ara, sota la tutela de la mare, serà conduïda per la Sònia, filla de l'anterior, que potenciarà la tasca de restauració. Per tant els àngels seguiran «volant» a la nostra ciutat, si bé des de la nova adreça.

Ho celebrem, sincerament, i els desitgem molta sort, en aquest nou lloc escollit.

Els arbres

Sergi Pericot Moliner CASSÀ DE LA SELVA

Voldria manifestar la meva opinió sobre els polèmics arbres que hi ha al pati de l'institut de Cassà de la Selva.

En primer lloc, voldria dir que, a la primavera, aquests arbres deixen anar molt de pol·­len i als veïns del carrer que hi tenen al·lèrgia els molesta molt, ja que els restringeix poder sortir a fora al pati de casa seva quan volen.

En segon lloc, les fulles d'a­quests arbres, quan cauen, van a les piscines dels veïns del carrer, juntament amb el pol·­len, fent així més difícil que les piscines estiguin netes i que s'hagin de mantenir més freqüentment.

Així doncs, crec que, si es talessin aquests arbres, es facilitaria el dia a dia dels veïns del carrer perjudicats, i a més, també es veuria més bé el campanar de Cassà de la Selva.

La malícia d'etiquetar

Xavier Serra Besalú Girona

Soc de l'Assemblea Nacional Catalana. Soc un home pacífic i soc un home de pau. Defenso la independència de Catalunya com a un nou Estat d'Europa, que col·labori amb tots els altres -especialment gràcies als «ciutadans europeus»- en la construcció d'un espai polític comú, de drets i llibertats.

Soc pacífic, però soc actiu: no m'agrada una societat de submisos. Miro de participar. ¿Qui vol ser només un ninot dels poders del passat, siguin els postfranquistes, els bancs sense ànima o els antisistema? Tinc idees pròpies i plans per a una societat millor.

Per què em criminalitzen alguns que no entenen res de llibertat? Què és aquest etiquetatge CDR? Penso que fan un ús malèvol del llenguatge en contra dels drets polítics i socials. Dels de tots i totes: dels seus. Temen la llibertat.

Insensibilitat

Marina Rullo Burgués LLAGOSTERA

Una notícia més de refugiats al diari. En portada, un títol gran esmentant un nou crim comès en el camp d'alguna ciutat que no reconec. Una foto, amb cares de nens espantats i horroritzats per la realitat que els envolta, ocupa la resta de la pàgina. Els lectors, a milers de quilòmetres d'aquell patiment, llegim la notícia i per un moment ens qüestionem quin és el món en què vivim, però de seguida deixem de dubtar i l'acceptem; ja hi estem acostumats. Que trist! Em pregunto què ens fa falta per reaccionar. Necessitem més nens morts estirats a la platja? O potser tenir un camp de refugiats que puguem veure des del ­balcó?