S'ha crucificat injustament l' Elsa Artadi per haver-se servit políticament de l' Anna Frank, quan la pobra dona no sabia que estava parlant d'una víctima de l'holocaust. Ella pensava amb tota la seva bona fe que es tractava d'una esquiadora de Baqueira o d'alguna espectadora de les Havaneres de Calella de Palafrugell -on, sinó, van els catalans que compten?-, que va deixar les seves impressions per escrit. No demanem a l'Artadi que sàpiga més del que està capacitada de saber. Al cap de la nostrada política de jaquetes de mil euros i pentinat de perruqueria cara, no hi pot entrar que senyoreta de nom tan català -Anna Frank, per Déu!- sigui holandesa.

- Au vinga, si ni tan sols es diu Anne Van Frank. Segur que a aquesta noia l'he saludat en alguna botiga de la part alta de Passeig de Gràcia- respon l'Elsa a qui gosa insinuar-li que potser s'ha equivocat.

Artadi, la primera política de la història que sembla haver passat directament de la Christmas Race al Parlament, no és tan tonta com sembla. Ha investigat i sap que la tal Anna Frank va passar l'adolescència a Bergen-Belsen, que deu ser una discoteca pija de Barcelona, haurà de preguntar com s'hi arriba, li han dit que en tren, però ella no és una pobra que fa servir transport públic, per favor. L'Elsa ha llegit per sobre algunes frases del Diari d'Anna Frank -«ai quina gràcia, jo també feia un diari, quan era adolescent, però el vaig abandonar a la tercera pàgina, em treia temps d'anar a la pelu»- i ha comprovat que l'Anna i ella tenen els mateixos anhels, les mateixes inquietuds i les mateixes ànsies vitals.

-Quan l'Anna escriu «Pensa en tota la bellesa que hi ha al teu voltant i sigues feliç» es troba en una boutique chic de Barcelona, ho sé perquè a mi em ve el mateix pensament quan hi entro. Felicitat és mirar al voltant i veure lleixes i més lleixes amb modelets i bosses de mà de Dior, Balenciaga i Cardin. Bé, felicitat és sobretot tenir a mà la Visa per comprar-los, això és el que realment vol dir l'Anna. I encara hi ha qui s'enfada si la cito? Però si som ànimes bessones.

S'ha de tenir molta mala fe per criticar l'Artadi, no costa res deixar-la disfrutar feliç de la seva nova amiga Anna. La consellera és una dona de vastos coneixements i sap perfectament que el doctor Mengele és un cirurgià plàstic -caríssim, per descomptat- que modela els millors pits de Catalunya, que els Frank viuen en un àtic amb golfes, igual que ella, que Holocaust és el nom d'un bar de copes que ha obert aquell noi taaaan simpàtic a qui va conèixer al White Summer de Begur, que el Zyclon B és ginebra d'exportació, ideaaal i divina per al gintònic i que la solució final no és altra cosa que la pàgina del diari on hi ha la resolució del crucigrama, allà on va a parar indefectiblement una vegada ha escrit el parell de definicions que de mitjana sol conèixer.

I encara que no li agradi presumir d'intel·ligent, sap també que aquest gas de què tant li parlen -que pesada que és la gent- des que ha confessat ser íntima de l'Anna Frank, és ni més ni menys que Luz de Gas, un lloc guai per anar a prendre copes, li proposaré a l'Anna d'anar-hi juntes, segur que s'ho passarà bé però, aix, haig d'anar amb compte, perquè jo després de la segona cervesa ja no sé el que faig i soc capaç de vestir roba que no combini, quin horror.