15 de març de 2019
15.03.2019

La manada i la transició

15.03.2019 | 01:12

Durant l'anomenada Transició hi va haver diversos artistes i crítics d'art –entre els quals m'hi comptava– que es van organitzar en plataformes de lluita i agitació politicocultural. Hem de destacar el grup Tint-2, a Banyoles i l'ADAG (Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona). Al grup Tint-2 se li va dedicar una exposició al MNAC, i a l'Assemblea al Museu d'Art de Girona. L'Assemblea de Girona va tenir una ramificació a la Garrotxa, l'Assemblea Democràtica d'Artistes de la Garrotxa. Tothom pensava que aquesta etapa d'art d'agitació es podia donar per liquidada, però ara hem vist que no. L'anomenat Procés ha tingut l'aspecte positiu que ha fet emergir les grans estafes de la Transició, la qual va ser un simple maquillatge del franquisme, encara viu, com podem veure amb el comportament de l'Estat espanyol, fiscals, policies, partits, govern....

A tots els mitjans va saltar la notícia de l'aparició, a la façana de l'Ajuntament, d'Olot, d'un mural anomenat La Manada. A l'obra de Quim Domene, de l'Assemblea d'Artistes de la Garrotxa, hi apareixen el Rei, Sánchez, Casado, Rivera i Abascal a cavall, refent el famós quadre La càrrega, on la Guàrdia Civil carrega contra uns vaguistes. En la versió actual la càrrega dels representants emblemàtics d'Espanya s'adreça al nu de Josep Llimona. Aquesta obra forma part d'una sèrie que el col·lectiu d'artistes de la Garrotxa ha anat situant en aquesta façana, sempre inspirades en l'al·ludit quadre de La càrrega, que ens mostra, a més, que sempre hi hagut artistes compromesos amb la realitat social del seu temps –sigui durant el Modernisme o ara mateix. La iniciativa artística, impulsada per l'Assemblea Artistes de la Garrotxa –que, com hem dit, ja ha penjat dotze obres a la façana de l'ajuntament en què en recrea La càrrega, de Ramon Casas–, és obra de l'artista Quim Domene, i cerca vincular la situació de Catalunya amb la reivindicació del 8-M i la violència masclista.

El PP de Girona en va exigir la retirada –Vox i Cs no hi van ser a temps–, cosa totalment previsible: aquests partits, sense ambages, són trans o neofranquistes. Però el més sorprenent ha estat que el PSC s'ha afegit al bloc fatxa assegurant que l'aital pintura «posa en risc la convivència». Per la seva banda, el batlle, Josep Maria Corominas, va manifestar que l'obra s'emmarca en «la llibertat d'expressió» i que no hi actuarien, ja que l'espai és gestionat per l'Assemblea d'Artistes. PSC, qui t'ha vist –defensant el dret d'autodeterminació i els Països Catalans i totes les llibertats–, i ara, alineat amb el feixisme espanyol, amb el 155, amb els botxins, contra el drets i llibertats dels catalans... i contra la llibertat d'expressió!

Uns desconeguts –però sabem qui són els seus inductors intel·lectuals, la botifleria i l'espanyolada– han destrossat el mural. L'obra va aparèixer amb un gran tall a la part inferior, després que durant els dos darrers dies tant des del Partit Popular de Girona com des del PSC Olot n'hagin fet dures crítiques en contra. Ara els feixistes campen lliurement, per tant estem pitjor que durant la Transició.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook