Cartes

Sandra Nierga Planas Riudellots de la Selva

M'acabo de llegir el programa electoral de Vox i he quedat sorpresa. Em fa vergonya que avui en dia hi hagi un partit polític amb aquesta ideologia. M'agradaria criticar la part del seu programa on parla dels immigrants.

Vox està en contra de tots els immigrants que per alguna raó justificada han hagut de marxar del seu país. Segons el seu programa, volen fer fora els il·legals i prohibir la sanitat gratuïta als que són legals. Em sembla molt poc empàtic per part seva el que proposen, els immigrants són persones com tots nosaltres i crec que no haurien de tenir tantes dificultats a l'hora de voler viure una vida amb condicions.

A més, també he llegit que tenen la intenció de construir un mur a Ceuta i Melilla per enfortir les fronteres. Sembla mentida que estiguem al segle XXI, és més, sembla que estiguem al segle XX quan es va construir el mur de Berlín.

No sé com acabarà aquest partit de Vox però, si surt elegit a Espanya, viurem una època molt dura.

El compte enrere

Anna Ribera Domingo

Moment de nervis, neguits, dubtes i moltes decisions és el que es pot trobar qualsevol noi o noia que es trobi a les portes de la universitat. Un peu a casa i un peu fora. Haver de decidir pot arribar a costar, al cap i a la fi decideixen cap a on encaminar el teu futur, a què et voldries dedicar. Però no és la fi del món, hi ha decisions errònies però que tard o d'hora tenen solució, no ens hem d'estressar.

Un gran canvi, una nova etapa, que pot generar por, neguits, por a marxar, por a tenir una altra rutina, por d'un altre entorn, por a trobar-nos sols. Però s'ha de tenir en compte que els canvis no són dolents, sempre ens aporten quelcom bo.

En busca d'igualtat, no superioritat

Sandra Portillo Robledillo Riudellots de la Selva

M'agradaria exposar la meva opinió respecte la gran polèmica que s'ha desfermat a gran part de la societat després de les vagues i manifestacions del passat 8 de març.

En primer lloc, voldria defensar que els actes de protesta organitzats per tal de combatre i derrotar la societat patriarcal en la qual vivim, i que han gaudit de la participació tant de dones com d'homes no han estat, per cap motiu, fora de lloc ni s'ha volgut, en cap cas, menysprear el col·lectiu masculí.

A més, aquestes lluites no volen suposar cap tipus d'amenaça per al col·lectiu masculí, simplement el que es desitja és poder viure en una societat lliure de prejudicis, estereotips i desigualtats. Cal recordar que el col·lectiu femení no lluita per superar el masculí, sinó que simplement el que vol, és poder gaudir de tota la sèrie de drets pels quals ja no s'hauria de lluitar.

Per acabar, vull destacar que no estem soles en la lluita, que unides i units som més combatents i ingovernables, que tot ésser ha nascut per ser lliure, hem d'aconseguir trencar les cadenes que encara ens lliguen a aquesta societat patriarcal per així poder gaudir d'un futur lliure de desigualtats.

Així doncs, en gran part estic orgullosa de veure que la lluita i els esforços d'aquelles que ja no hi són no han estat en va, sinó que gràcies a elles, les dones d'avui dia podem gaudir de molts privilegis i llibertats que en un passat, bastant proper, eren impensables. És per això que les dones del present no podem deixar de lluitar, perquè així algun dia aconseguirem que se'ns valori i respecti com als homes d'una vegada per totes.