Cartes

Aleix Saavedra Bosch

Fa qüestió d'un any vaig haver d'operar-me; res important, però no deixa de ser una intervenció quirúrgica. Doncs ara farà dos anys vaig patinar i vaig caure. Momentàniament no sentia dolor, però en aixecar-me vaig notar que tenia el dit gros inflamat i em feia bastant mal. Sense donar-li importància vaig continuar, pensant que seria una capsulitis i que no calia anar al metge. Veient que el dolor s'agreujava vaig decidir anar al CAP del poble. Un cop allà les infermeres que estaven de guàrdia van insinuar que només hi anava per molestar-les i no per qüestions greus. Tot seguit, em van fer passar a consulta, on sense quasi ni mirar-me ni escoltar-me, van dir-me que era una capsulitis sense importància i que m'havia d'aguantar, no hi havia res a fer.

Uns mesos més tard veient que el dolor no disminuïa vaig decidir demanar hora amb el meu metge de capçalera, el qual em va enviar a fer unes radiografies, doncs resulta que m'havia trencat el dit i m'havien d'operar. Era l'única manera que marxés el dolor.

Avui dia i després de l'operació, encara em segueix fent mal. Aquest dolor que tinc avui es podria haver evitat si m'hagués atès una persona competent que s'hi hagués interessat. Només feia falta mirar aquell dit de color morat que tant mal feia per saber que no era només una capsulitis.

Crec que la sanitat és prou importat per no jugar-se-la i els especialistes s'haurien d'assegurar-se del diagnòstic que donen.

El territori desconegut d'Europa

Adrià Ribas Sastre RIUDELLOTS DE LA SELVA

Confusió. Aquest és l'estat en el qual deu caure la majoria de gent quan se li diu que Catalunya ha presentat una candidatura per celebrar uns Jocs Olímpics d'Hivern amb la seu a Barcelona i amb la indubtable col·laboració dels poble pirenaics. Està clar, a Catalunya sempre ha predominat el turisme coster i no el de muntanya; tanmateix, aquest territori presenta un gran potencial en els esports d'hivern.

Primerament, m'agradaria recalcar que estem suficientment preparats com per acollir aquest important esdeveniment, ja que les instal·lacions per poder practicar qualsevol prova compten amb qualitat per permetre el gaudi dels competidors i els espectadors.

En segon lloc, aquesta seria una gran ocasió per promoure la potencialitat del Pirineu, la serralada oblidada d'Europa. A judici propi, el Pirineu és una serralada molt salvatge que ofereix un gran domini esquiable de molt nivell i amb molta oferta.

Finalment, aquest esdeveniment portaria molts turistes i, per consegüent, afavoriria l'economia del nostre territori. Cal destacar que aquests ingressos serien bons per suplir els gastats en construir estadis on es poguessin practicar algunes modalitats que requereixen de zones cobertes, com el cúrling.

Així doncs, aquesta seria una gran oportunitat per impulsar l'economia catalana, apropar més el món dels esports d'hivern al territori i fer conèixer la gran oferta dels Pirineus als forans.

Música per viure (i per riure)

Sergi Dalemus Adroher CALDES DE MALAVELLA

Diumenge 10 de març de 2019 a l'Espai Ter de Torroella de Montgrí. Els focus deixen d'il·luminar l'escenari. Ara l'intèrpret de la sala és el silenci. A fora, abraçades: s'acaba una setmana de vertigen musical a les comarques gironines. L'energia uruguaiana ha vestit de passió, delit i amor la feina que hem fet durant aquests dies. Amb l'excusa de la setmana cultural del Conservatori de Girona, membres de la seva orquestra, així com de la Jove Orquestra de Figueres, de la Selva i de Sant Feliu, ens hem ajuntat per treballar intensament amb l'humaníssim mestre uruguaià Ariel Britos. Quanta passió i quant d'amor que ens han transmès.

Els impulsors d'aquest projecte creuen en la música com a eix transformador de la societat. Semblaria utòpic actuar sota aquest dogma, però només cal veure l'entusiasme que hi hem posat músics i professors, i el resultat humà que n'hem obtingut. Hores i hores d'assaig durant tota aquesta setmana sota un sol lema: l'amor per la música. I així hem après que es pot tocar el violí sense estressar-se, que cap obra és impossible i que les hores passen volant si allò que es fa es fa amb actitud i passió. Hem après a parar l'orella cap a nosaltres mateixos per escoltar-nos i cadascú ha tingut una història diferent per explicar. La música ens ha ajudat a exterioritzar-les. Llenguatge universal que no entén de fronteres, músics catalans hem fet música amb artistes uruguaians i viceversa.

Perquè, al cap i a la fi -i ells ho saben més que ningú-, músic no és aquell que toca un instrument, sinó aquell que fa música. I per fer música es necessita passió. I per passió, amor. I per amor; humor, exigència i esforç. I per tot això, ells: Ariel, Claudia, Mathias i Lluís. Aquesta setmana ens heu transformat. Simplement, gràcies.