Un reconegut jurista alemany del segle XIX, Rudolf von Jhering, va deixar escrit que «quan l'arbitrarietat i la il·legalitat s'atreveixen a aixecar el cap amb insolència i impudícia, és sempre un signe segur que els cridats a defensar la llei no han complert el seu deure». A Girona, l'Ajuntament s'ha convertit en el primer incomplidor de la llei. Aquesta setmana, l'alcaldessa, Marta Madrenas, ens ha animat a tots els gironins a buscar «fórmules imaginatives» per vulnerar lleis, normes i requeriments.

L'alcaldessa ho pensa aplicar quan l'obliguin a retirar la propaganda política de l'edifici consistorial i ho està fent també des que va rebre un informe de l'interventor de l'Ajuntament que qüestionava un sobresou de 10.421 euros anuals del secretari. Tres setmanes després que ho revelés el Diari de Girona, regna el més absolut silenci a la Casa de la Vila de Girona. Tot el que hem sabut és que l'alcaldessa, Marta Madrenas, lluny de resoldre la presumpta il·legalitat o donar resposta a les acusacions de l'interventor, va iniciar una caça de bruixes entre el personal municipal per intentar esbrinar qui havia filtrat la informació al nostre diari.

Que l'alcaldessa ho vulgui tapar no és una postura edificant en un sistema democràtic, però és la norma a la política catalana des de fa unes quantes dècades. Discursos demagògics sobre transparència que mai s'apliquen. Tot el contrari. Però el que ja és més inexplicable és que l'oposició s'afegeixi a la llei del silenci que sembla haver imposat l'alcaldessa. Tractant-se d'una qüestió d'extrema gravetat, no s'entén que en el ple de dilluns passat cap dels grups de l'oposició gosés preguntar a Madrenas per l'informe de l'interventor. Potser és que no els interessa. O que troben normal que el secretari cobri un complement presumptament il·legal. O que temen l'alcaldessa. O que no volen quedar malament amb el secretari, present en el ple. O, potser, un exemple més de l'omertà del «no ens fem mal» que es va instal·lar a la vida política catalana fa uns quants anys per no marxar mai més. «On acaba la llei, comença la tirania», va dir William Pitt, un polític anglès del segle XVIII.