18 de març de 2019
18.03.2019
Diari de Girona

ELS «GURUS» DE SILICON VALLEY I SANT AGUSTÍ

18.03.2019 | 06:00
ELS «GURUS» DE SILICON VALLEY I SANT AGUSTÍ

L addició generalitzada a les xarxes socials i altres usos dels telèfons mòbils, especialment entre els adolescents i joves, és avui un problema de primera magnitud. Les noves generacions de les societats opulentes, criades en la poca disciplina i la manca d'autocontrol, cauen com mosques en les teles d'ara­nya dissenyades per les grans multinacionals del sector.
A l'atracció que per si sola exerceix la pantalla, s'hi afegeixen els més variats esquers que s'introdueixen a les aplicacions: a l'Instagram, la lupa que t'ofereix fotos que el propi programa selecciona a partir dels likes que has fet prèviament; o les històries que queden penjades durant un temps limitat i després desapareixen automàticament, la qual cosa t'obliga a estar diàriament pendent per no perdre't res. O la funció Snapstreaks de Snapchat, que mostra el número de dies consecutius que els usuaris s'intercanvien fotos, de forma que van acumulant flames que perden el dia que tallen aquest intercanvi diari. O el YouTube, que t'ofereix nous vídeos de forma que quan n'estàs acabant de veure un ja te n'ha posat un altre a punta de caramel, adequat al teus gustos i preferències. Tot pensat per segrestar l'atenció i el temps dels usuaris.
Les grans multinacionals del sector tenen legions de creatius i d'enginyers informàtics, i també experts en psicologia humana que se les pensen totes per aprofitar els desitjos i febleses de les persones i atreure-les al consum dels seus productes. Com diu el bisbe Munilla, les noves tecnologies són un bon servent, però un molt mal se­nyor. La vena narcisista que tots portem a dins és explotada cruelment per les empreses tecnològiques. Ens subjuguen de forma subtil però molt eficaç, ja que no hi ha pitjor tirania que la que aconsegueix que els esclaus gaudeixin sent-ho.
Que això és així ho confirmen les moltes precaucions que els gurus de les noves tecnologies adopten quan aquestes les han d'usar els seus fills. Bill Gates no va deixar que tinguessin telèfons mòbils abans dels 14 anys, i limitava el temps que dedicaven a jugar als videojocs. Però avui els nens nord-americans tenen, de mitjana, el seu telèfon mòbil als 10 anys. I al nostre país ja ens estem apropant perillosament a aquesta mitjana. Steve Jobs prohibia als seus fills utilitzar l'iPad que ell va crear. I Tim Cook, conseller delegat d'Apple, no deixa que el seu nebot usi les xarxes socials, i reconeix que els productes que fabrica no estan pensats per fer-ne un ús constant.
Què és el que les persones més ben informades saben dels seus propis productes que els consumidors no sabem? Per què prenen tantes precaucions a fi que els seus fills no facin un ús compulsiu i descontrolat d'aquests aparells? Sembla que tenen clar que l'ús abusiu d'aquest aparells acaba amb la creativitat dels infants i joves i limita les seves relacions socials; que els estudiants criats enmig d'aquesta tecnologia sovint tenen poca disposició per pensar un amb criteri propi i resoldre els problemes que han d'afrontar; que en l'educació són molt més importants les habilitats creatives, la capacitat per concentrar-se i saber prendre decisions, que saber utilitzar l'últim model de mòbil o programa, que aviat serà substituït per un altre.
Aquestes són conclusions dels partidaris del mètode Waldorf d'educació, que fa temps que funciona a EUA. Es basa en educar mitjançant l'activitat física i les tasques manuals i creatives. En les escoles que apliquen aquest mètode només hi ha pissarres amb guixos, paper, llibres i llapissos. Res d'aparells informàtics a les aules. Només a California hi quaranta escoles d'aquestes, moltes a la zona de Silicon Valley. La major part dels alumnes són fills de directius o treballadors de Google, Yahoo, Apple, etc.
Des d'un punt de vista patològic, les investigacions fetes als EUA demostren que els adolescents que dediquen més temps a l'entreteniment virtual tenen molt més risc de patir depressió i ansietat que els nens que passen més temps amb els seus amics i juguen a l'aire lliure.
Zygmunt Bauman, a Liquid love (2003), posa de manifest la influència de les noves tecnologies en la transformació profunda de les relacions personals. Com han substituït la proximitat presencial per la proximitat virtual. Aquells que conviuen sota un mateix sostre potser ja no són persones tan properes. Els pares faríem bé de comprovar quantes hores a la setmana dediquen els nostres fills a parlar amb nosaltres i quantes es passen fent connexions al mòbil. Bauman assenyala que fer connexions, i sobretot tallar-les, requereix molt menys temps i esforç que crear relacions personals. Però les connexions no serveixen per establir autèntics vincles humans i conservar-los, que és allò que ens fa persones. Segons Bauman «les llars ja no són un oasi d'intimitat enmig del desert àrid de la despersonalització. Les llars ja no són un lloc de recreació compartit, sinó un conjunt de búnquers fortificats».
A nivell individual, la connexió permanent ens priva de la intimitat personal, de tenir temps i calma per mirar cap endins, per tractar-nos serenament i estar atents a allò que el nostre cor i la nostra ment generen per si mateixos, sense influències externes. Ens priva d'allò més autèntic de la nostra persona. Des d'una perspectiva cristiana, Sant Agustí afirma que a l'interior de l'home hi habita la veritat. És el Mestre interior, que ell identifica amb Crist, i que Sant Tomàs d'Aquino vincula a l'Esperit Sant.
Segons Sant Agustí, la finalitat de l'educació és convertir la persona en un ésser lliure. La llibertat és el domini de les pròpies potències personals, que ens permet cercar la veritat i voler el bé. La llibertat ens fa possible finalment comprendre el sentit de la vida i de les pròpies accions. No sé què pensaria Sant Agustí si visqués en el nostre temps. Potser que tanta tecnologia i tant poc autocontrol ens priva de la nostra autèntica llibertat i de tot el que d'ella se'n deriva.
No sé si en Gates i en Jobs havien llegit Sant Agustí. Per com actuaven amb els seus fills, semblaria que sí. Però pel que fa als seus consumidors, actuen amb el criteri de dominar el mercat i aconseguir el màxim benefici. I nosaltres, com eduquem els nostres fills?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit