Els festivals de jazz tenen el seu antecedent en els macroconcerts organitzats en la segona meitat dels anys quaranta del segle passat a Los Angeles (Estats Units). Abans dels cinquanta, ja s'utilitzava la denominació amb què se'ls coneix actualment. La seva estructura no ha variat des de llavors: una successió de xous de diferents intèrprets que es desenvolupen al llarg de diversos dies en un mateix espai. El primer es va celebrar a Niça (França), amb els All Stars de Louis Armstrong, Django Reinhardt i Stéphane Grappelli, entre d'altres. Poc després, un altre certamen va portar a París músics més moderns: Coleman Hawkins, Erroll Garner, etc. Charlie Parker, Miles Davis i molts col·legues seus van passar en aquella època per un famós «saló de jazz» de la capital francesa. Però el format modern va néixer el juliol de 1954 a Newport, prop de Boston (Estats Units). Fins al 1971 van passar per aquest escenari els músics més destacats d'aquest gènere. Europa va importar el model i, així, van sorgir festivals a Cracòvia (Polònia), San Remo (Itàlia), Comblain-la-Tour (Bèlgica), Canes i Antibes-Juan-les-Pins (França). Els més antics a l'Estat espanyol són els de Barcelona i Sant Sebastià, de 1966. Amb el temps i en qualsevol indret del planeta, el seu èxit ha estat directament vinculat a les subvencions públiques que han rebut.
