Avui, dia 19 de març, celebrem la festa de Sant Josep, l'home fidel i senzill, bo i prudent, i del qual als Evangelis no trobem ni una sola paraula en boca d'aquest home just, l'espòs de Maria. La vida de sant Josep es caracteritzà pel seu silenci i per la seva fidelitat als plans de Déu. Com ha dit el P. Abat Josep M. Soler, davant l'Encarnació del Fill de Déu, sant Josep «tenia consciència de trobar-se davant un misteri inefable, que s'escapava a la seva comprensió».
Però va ser per sant Josep que es compliren les Escriptures en referència al Messies. Per això l'evangelista Sant Mateu ens parla de la genealogia del Messies (Mt 1:11-16), que havia de néixer de la descendència del rei David i que es va esdevenir gràcies a sant Josep. Així ho anuncià el profeta Jeremies: «Venen dies que faré germinar un rebrot legítim del llinatge de David» (Jer 23:5). I és així com ho canten també uns goigs populars «en alabansa del Gloriós Patriarca Sant Joseph, Espòs de la Verge Maria»: «De antichs Reys grans Monarcas/ del Cel foreu alegit,/ de la casa de David/ sou la flor dels patriarcas;/ tal marcé y tal favor/ de Justicia seus davía».
Per Josep, Jesús nasqué allà on indicaven els profetes que havia de néixer el Messies: «I tu Betlem, terra de Judà, no eres la més petita entre les famílies de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble» (Mt 1:5). Degut a l'edicte de Cèsar August perquè es fes el cens a tot el món, Josep, amb Maria, «va pujar de la Galilea, del poble de Natzaret, a la Judea, al poble de David, anomenat Betlem, ja que era de la casa i la família de David, per empadronar-se juntament amb Maria, la seva muller, que estava encinta» (Lc 2:4-5).
A sant Josep el trobem als Evangelis de sant Mateu i de sant Lluc, només en relació amb la infantesa de Jesús (Mt 1-2 i Lc 1-2) i sempre en silenci, com contemplant el misteri del Déu fet home.
Més prolixa és l'abadessa Sor Isabel de Villena, quan, amb un llenguatge senzill i naïf, descriu, en els capítols 91 i 92 de la seua Vita Christi, els passatges de la vida quotidiana de la Sagrada Família: com la Mare de Déu « crida lo seu Spos Joseph que hoys lo seu Fill, qui ja havia començat a parlar», o com « la Senyora e Joseph treballaven de ses mans per guanyar la vida». O quan al capítol 104, « lo Senyor conforta lo gloriós Joseph, stant propinch a la mort», o el 105, que descriu « com la Senyora resta sola en sa caseta apres la mort del seu Spos Joseph».
Després dels Evangelis de la infància de Jesús als Evangelis de sant Mateu i de sant Lluc, ja no trobem cap més referència a sant Josep, si no és en un to despectiu, quan els fariseus intenten desqualificar Jesús per la seva ascendència: «D'on li venen aquesta saviesa i el poder de fer miracles? ¿No és el fill del fuster?» (Mt 13:54).
Com canten uns goigs a sant Josep: «En lo Cel molt gloriós/ estáu dels Angels honrat/ ab la Esposa al costat,/ y Jesús mirant als dos;/ tots confessan ab llahor/ que sou sant de gran valía/ Joseph Espós de Maria/ y amparo del Redemptor».
Al Bisbat de Girona van néixer dues congregacions religioses sota la protecció de sant Josep: les Filles de sant Josep, fundades pel P. Francesc Butinyà, de Banyoles, i les Religioses de sant Josep de Girona, fundades per Maria Gay, filla de Llagostera.
Que l'home bo i fidel que fou sant Josep, sigui per a l'Església model de rectitud i d'honestedat. I ell que, com ha dit el P. Abat Josep M. Soler, «li fou confiada la persona de Jesús i els inicis del pla de salvació de la humanitat, que començava amb l'encarnació del Fill de Déu», sigui la protecció dels Joseps, Peps i Josefines. A tots ells i als seus familiars, bona festa del seu sant patró.
