Cartes

Enric Mestres Girbal tossa de mar

És de domini públic que quan els polítics posen mà a un projecte, sigui pel % o sigui perquè són curts de gambals, aquest multiplica el preu i al final surt un nyap. Un dels més significatius és el TAV (o AVE), tant a Barcelona com a Girona, encara que aquí els que volen filar prim podrien donar la culpa (?) a Madrid.

El que no té perdò és l'intent de la Generalitat d'allargar la C-32 fins a Lloret, destruint la carena litoral per facilitar l'establiment de noves urbanitzacions, quan la porta natural de la Costa Brava sud és la carretera de Vidreres a Lloret.

Aquesta carretera agafa tot el trànsit des de la frontera, l'aeroport, la C-25, la A-2 i l'AP-7 i si la convertissin en autovia de 4 carrils amb les corresponents rotondes facilitarien molt el trànsit, sobretot a l'estiu, i obririen una desviació cap a Tossa per l'actual «carretera de les aigües».

Si a més eixamplessin la de Tordera a Blanes i acabessin la de Blanes-Lloret el territori estaria ben comunicat sense necessitat de fer malbé la carena litoral.

Jaume Fàbrega

i la llibertat d'expressió

Albert Bramon Vives olot

En relació amb l'article d'en Jaume Fàbrega sobre la llibertat d'expressió i les variacions del quadre de la càrrega a la façana de l'ajuntament d'Olot voldria fer un suggeriment.

Quan l'Assemblea d'Artistes de la Garrotxa es va crear, una facció del grup, precursor del Moviment 5 estrelles, va proposar en assemblea popular dir-se Assemblea d'Artistassos de la Garrotxa.

Després del brillant paper a la façana de l'ajuntament d'Olot amb el quadre de La Càrrega, crec que seria interessant recuperar la valenta iniciativa i tornar-se a dir Artistassos. Els escau més. També penso que el nom encaixa molt bé amb en Jaumet Fàbrega.

Una manifestació històrica

Lluís Torner i Callicó GIRONA

El passat dissabte, enmig d'un ambient primaveral, Catalunya organitzà una manifestació d'unes característiques i unes finalitats ben especials. Va tenir lloc a Madrid, i va aplegar un bon nombre d'assistents, no solament catalans, sinó també de la mateixa ciutat acollidora, i d'altres llocs de la geografia espanyola.

Partint d'una organització impecable, encapçalada pel lema: «L'autodeterminació no és delicte - democràcia és decidir» es va donar un gran exemple de cívica i responsable reivindicació, en favor dels nostres polítics empresonats, que aquests dies estan essent jutjats al Tribunal Superior d'Espanya, i alhora del dret a l'autodeterminació.

Fou una gran demostració de civisme; era impressionant, veure tal nombre de gent, la majoria lluint el llaç groc -en record dels empresonats- així com un bon nombre de senyeres i estelades. Tot plegat dintre d'un to distès, en favor d'una solució pacífica del judici en curs, i d'un possible alliberament dels presos.

Tot va transcórrer sense donar lloc a cap mena d'acció desagradable, ni violenta, i s'acabà amb la interpretació, per part de tots els assistents, de la colpidora cançó d'en Lluís Llach L'estaca.

Ara caldria esperar que tots els polítics que estan en contra d'allò que es demana i que no dubten a fer-nos continuades crítiques, deixin d'emprar el seu to irat, i s'adonin que cal adoptar postures més conciliadores, en pro d'un possible acord.

Els i les que no vàrem poder assistir-hi, ens vàrem sentir molt ben representats, restant orgullosos i agraïts, envers els organitzadors i els assistents a l'acte. És el nostre parer.