Un dels tòtems de l'independentisme és convèncer més gent perquè votin partits que defensen la secessió, per superar la xifra dels dos milions de persones. Enfront de la diversitat dels joves, un dels èxits de l'independentisme és mantenir un suport notable de les generacions més antigues, que guarden la memòria familiar del desastre de la Guerra Civil, d'una economia de fam i amb idees dignes d'un germà Marx que va ser el primer franquisme, d'una repressió d'una dictadura dura, i després més aperturista. I del creixement econòmic més recent.

Aquest desig d'arribar a més votants xoca amb afirmacions que titllen la resta d'Espanya de país endarrerit, ple de tics franquistes i poc democràtic. Aquesta visió és ofensiva i caricaturesca per a molts que som conscients que una de les errades del sistema autonòmic és la manca de mecanismes de control de les seves accions. El deute de la Generalitat ha passat en pocs anys de 27.000 milions d'euros a 78.500 milions, amb el crèdit públic qualificat de Nivell Brossa i finançat directament per l'Estat, sense cap debat sobre aquesta realitat i els seus responsables. Hem suportat polítiques que han carregat d'impostos les classes mitjanes i baixes, amb l'oblit a les persones que necessiten la llei de dependència, que els calen places de guarderia, i una degradació de la Sanitat perillosa.

Hem vist com més de 5.000 empreses canviaven la seu social i moltes la fiscal, sense cap reacció. Aquest és un tema clau: amb menys recaptació, es pot mantenir un aparell públic amb una televisió i ràdio pública tan potents com endeutades? La millor política és fer bona política, voler resoldre problemes, ser transparents i mostrar que pots aportar coses positives a la gent, a banda de cohesionar els teus amb el greuge, i que també és atacar la teva pròpia història, i que molts valorem i estimem. El tema dels submarins. Els submarins polítics són aquells quadres que, estant en una formació, solen defensar polítiques contràries a la seva: és lògic que hi hagi debat als partits. Allò que resulta curiós és que el debat en el tema independentista acaba amb la persona que n'era simpatitzant, des d'una altra formació, sent fitxada per aquells que defensava. És ideologia o oportunisme polític? Potser és ampliar la base, en l'àmbit particular.