Les religions considerades minoritàries estan deixant de ser-ho. En els darrers cinc anys, tant les esglésies evangèliques com els oratoris islàmics han crescut a la demarcació, seguint amb la seva tendència a l'alça. La diversitat religiosa, doncs, ja és una realitat que no té cap sentit ignorar i molt menys sufocar, tal com pretenen els partits de dretes. Cada cop hi ha més cementiris amb espais que segueixen els preceptes de l'Islam, el volum de negoci dels productes «halal» va a l'alça i la presència de persones musulmanes és cada cop més habitual tant en l'àmbit polític com dels mitjans de comunicació.

Però hi ha una gran assignatura pendent, que és l'ensenyament de l'Islam a les escoles. En aquests moments, no s'imparteix religió islàmica a cap centre públic de Catalunya, tot i l'acord signat l'any 1992 entre l'Estat i la comunitat islàmica. La formació religiosa d'infants i joves musulmans, doncs, està en mans d'imams i voluntaris a qui no es requereix cap formació específica ni se sotmet a cap control. Òbviament, aquesta pot ser una porta d'entrada a discursos integristes que condueixin a la radicalització d'aquests joves. Impartir religió islàmica a l'escola no només significaria complir la llei, sinó establir també unes mínimes garanties en l'ensenyament d'aquesta religió.