Està clar que la salut no és qüestió només de tenir accés a una bona assistència sanitària, cal tenir també la butxaca suficient per finançar-te les medicines o el tractament que es requereixi i, com diria aquella monja doctora que s'ha convertit en el malson de les farmacèutiques, els laboratoris no curen els pacients si aquests no paguen o si no hi ha negoci al darrere. Són moltes les malalties conegudes que no tenen cap opció de tractament farmacològic pel simple fet que no es considera que puguin generar un negoci suficient. Així de clar, així de dur i així de trist.

Però no tot es redueix a un concepte monetari, ara per fi hem sabut que l'Institut Català d'Oncologia ja ha signat acords amb deu companyies farmacèutiques per utilitzar dotze fàrmacs oncològics que permeten combatre set patologies diferents, sense pagar ni un euro, a no ser que aquests fàrmacs funcionin. És a dir, si hi ha resultats, es paga el tractament, i si no, ho paguen els laboratoris. Una fórmula incontestable per a un model sanitari públic i de primera necessitat, però que també s'hauria de traslladar a aquells tractaments massa costosos per a molts malalts que no tenen opció de poder triar, vagi bé o vagi fatal.

En qualsevol cas aquest model impulsat conjuntament entre la indústria farmacèutica i l'ICO hauria de servir de base per seguir avançant en aquesta línia i alhora per ajudar uns laboratoris que fa massa anys que carreguen una motxilla d'insensibles i d'interessats davant una qüestió tan essencial com és la salut.

La fórmula aplicada també a Girona ha permès que més de 800 pacients de l'ICO a tot Catalunya hagin rebut algun d'aquests medicaments per tractar el càncer de còlon, de mama, de pulmó, renal, el glioblastoma, el melanoma o el mieloma múltiple mitjançant aquest sistema.

Encara que sembli un somni també hi ha bones intencions on fins ara només hi hagut afany recaptatori i objectius de negoci. Potser a les escoles de negocis s'ha començat a preparar persones per dirigir empreses i no màquines per obtenir resultats, i encara no ens n'havíem assabentat.