Espanya» és una paraula que té 46.722.980 significats (l'últim dia de 2018) i 505.990 quilòmetres quadrats de camp i ciutat semàntics. Aïllem «Espanya» de la frase «vinc aquí a socarrar-me per Espanya i a posar en marxa totes les reformes» que va etzibar el candidat del PP a la presidència del Govern, Pablo Casado, als empresaris vitorians.

En aquests moments del debat convé explicar que aquest «socarrar-se» no arriba al rang de promesa electoral i que, en tot cas, s'ha d'entendre en sentit figurat, cosa que no minva el nivell d'expressivitat emocional del candidat, arrambat a la copla espanyola i als mestres Quintero, León i Quiroga, que van posar en boca de passionals folklòriques tot el sistema circulatori doble dels mamífers per descriure relacions espenyadores amb angúnia de polsos, cor, venes, sang i amor acariciant el tall del «gore».

És tendència que les campanyes electorals tinguin la seva diana en l'emoció del votant i per aquí l'alteració de l'ànim sempre porta una exagerada commoció somàtica. Les campanyes electorals, com tot el màrqueting, venen dels Estats Units i aquesta també. És el moment de veure'ls el Trump als candidats, l'ús de la trola i del troleig, del més baix de les baixes passions, de l'absència de la raó o de la seva desobediència. Ja hi ha fotos de candidats al costat de fetitxes religiosos que avancen que el pitjor està en camí.

L'afany de Pablo Casado per emular Sant Llorenç en el seu martiri, el seu «volta i volta» polític, és per «posar en marxa totes les reformes» que demanen els empresaris, cosa que s'adverteix als reformats habituals que tantes vegades han vist com «Espanya» perjudica els espanyols. I França, els francesos. I Fiji...