Cartes

Norbert Botella i Ventura Regidor no adscrit de l'Ajuntament de Calonge

El dia 11 de març, en aquest mateix diari, llegia un article del senyor Manel Salvador en què comentava com el dret espanyol actual emparava comportaments clarament autoritaris de la Policia Nacional a l'hora, per exemple, de detenir càrrecs electes. El rerefons de l'article -i que no explota- és el model de policia, que representen la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, davant d'una societat moderna, pacífica i organitzada com és la catalana. Dissortadament aquesta policia és l'espill del poder, el seu braç executor. És una policia carregada ideològicament, corporativa, militar, secreta i jeràrquica. Els silencis còmplices del món judicial i governatiu davant de les seves darreres actuacions, la fan policia del príncep i no pas del poble. I si la policia no la legitima el poble, que és qui la paga, no és una policia democràtica. És el poble qui modela la policia i no pas al revés.

A Anglès descarregar llenya costa 44 euros

Pere Espinet i Coll anglès

Cada dia costa més arribar a final de mes. Aquest hivern ha fet força fred i molta gent, per tal de combatre-la, ha emprat la llenya per escalfar-se, ja que sembla que és el més econòmic.

Enguany, a Anglès, per ocupar un espai de la via pública, encara que només sigui per descarregar llenya, entre una cosa i altra, cal pagar una taxa de 44 euros. Val a dir que l'espai que ocupa la llenya amb prou feines és el d'un cotxe, i el temps per descarregar-la, tirant llarg, arriba a l'hora. Aplicant això, costarà més el mall que l'enclusa. Seria bo tenir en compte tot plegat i rectificar tot allò que s'hagi de rectificar.

Benvinguda primavera

Lola Arpa Vilallonga peratallada

Ens ha deixat l'hivern: un hivern sense gelades, sense pluges, sense fred, sense neu a les muntanyes, amb un cel blau intens sense núvols i un sol roent que ha fet pujar les temperatures fins a batre tots els rècords.

Han passat tres mesos i ha arribat la primavera i ha trobat una natura exultant, el cel continua amb el seu blau intens, els ocells ja canten, els arbres ja broten i els marges dels camins i dels camps ja són florits, fins i tot amb groselles... Però el fred, la neu i la pluja no han arribat...

I jo em pregunto, és aquest el ritme natural que ens pertoca?

Esperpèntic

i vergonyós!

Estanislao Rota Tallant ripoll

L'hospital públic Josep Trueta de Girona tarda 4 mesos a donar hora al malalt per poder fer-se una ressonància magnètica i dos anys per rebre el servei neurològic d'una electromiografia.

L'hospital Clínic de Barcelona està al límit de la seva capacitat i de poder atendre els malalts. L'hospital Vall d'Hebron està col·lapsat. A l'hospital de Campdevànol tarden no menys de dos mesos a donar-te hora per visitar-te amb un especialista o per fer-te una ecografia. El metge de capçalera tarda una setmana per tenir hora disponible de visita. En fi, tot plegat és un no acabar.

Tot això em fa pensar que possiblement, en alguns casos, la prestació dels serveis sanitaris d'aquest país pot ser programasa fins i tot a data post mortem.

I jo em pregunto: com pot ser que els usuaris de la sanitat pública de Catalunya tinguem aquesta manca d'atenció en ple segle XXI? Per què en els pressupostos de la Generalitat de Catalunya no es destinen més diners públics a aquests servies bàsics i essencials per a la salut de les persones? Fins quan estem disposats a aguantar aquesta situació? Com és possible que ara que està tan de moda fer manifestacions i vagues generals per tot siguem incapaços de plantar cara i exigir la dimissió, d'una vegada per totes, dels responsables d'aquesta situació?