Quim Torra, Cayetana Álvarez, Inés Arrimadas o Josep Bou. Podria afegir uns quants noms més, però aquest dramatis personae ja permet calibrar amb tota la seva cruesa la magnitud d'aquesta tragicomèdia que sabem fins on ens ha dut avui, però que no ens podem imaginar com pot acabar, però bé segur que no.

Es diu que els polítics que té un país són el reflex de la seva societat. Si fos així, seríem la primera societat de presidiaris perquè els representants de la majoria democràtica catalana estan condemnats sense condemna a una irracional presó preventiva o exiliats. Això ens porta a tenir una Generalitat, començant pel seu president, de polítics molt menuts, quasi nans. Incapaços de governar per evitar que el país no empetiteixi encara més. Un govern que només practica un activisme de baixa estofa, essent l'episodi dels llaços grocs el que definitivament el situa a la sala dels grotescos miralls del Tibidabo barceloní. Aquells que fa un any feien república, ara els queda una pancarta i es juguen ser inhabilitats per un llaç groc. L'èpica de l'objectiu ha minvat considerablement. I mentrestant, a l'altre costat, una oposició de dretes «quinqui» i una altra dreta que envia Catalunya, l'hereva del comte-duc Olivares, a esclafar allò que anomena «tribu groga». Només li falta el cavall. Suposo que per fugir ràpid quan es foti la castanya electoral. Delirant!

Ens esperen uns mesos, probablement uns anys, de disbarat rere disbarat. Esperant que algun dia la política torni a atraure bons polítics. Que per una banda es dediquin a governar i a treballar per un país que durant anys va progressar de manera raonable, i que a qui li toqui estar a l'altra bancada que faci oposició i no de policia política. Una oposició que debati al Parlament i que no es dediqui a perseguir judicialment, i amb les cartes marcades, a l'adversari.

Res convida a l'optimisme. El procés català ho ha posat tot potes enlaire i ha col·locat a l'arena política gent que està a anys llum d'estar preparada pel monumental repte que tenen Catalunya i Espanya.

Quim Torra, Cayetana Álvarez, Inés Arrimadas o Josep Bou... completeu la llista al vostre gust i ploreu, si és que encara us queden llàgrimes.