Cartes

Família Ventura Ros

Fa pocs dies va arribar a les meves mans i llegia aquest article d'El Periódico: «Metges que van ser pacients intenten humanitzar la Sanitat». Em va cridar l'atenció; i sí, molt interessant. Era el dia 8 de març...

El dia 3 de març, la nostra família es veia colpejada per una mort. La meva neboda (45 anys), després de tot un any de lluita per la vida, ens va deixar.

Un any que, si bé quant a la professionalitat mèdica, potser, no hi hauria res a dir; sí que hi hem trobat una mancança d'«humanitat», empatia a l'hora d'emetre informes; tant si es tracta del mateix malalt com dels familiars.

Les paraules són molt importants, i la forma i el to en què es diuen, molt més.

Segons l'article, «tocar el malalt és la carència que més destaca el grup de metges fundadors d'aquesta iniciativa». El sistema sanitari pot ésser molt bo, no va per aquí la crítica; però sí que crec que la comunicació amb pacient i família ha de ser totalment envoltada d'escalf, amor i comprensió. Dedicar-se a la medicina hauria d'incloure el que comporta a la vocació; aquests valors.

Això és el que més trobes a faltar en aquests moments.

El meu gran aplaudiment al grup Janus, presentat recentment al Col·legi de Metges de Barcelona, pioner a Europa. És una bona tasca. Tot el nostre recolzament.

No sé si l'empatia es pot adquirir fent un curset... però, si realment vols sentir «l'altre», no hi ha res com posar-se a la seva «pell», sentir la seva angoixa, el seu dolor... i donar-li molt d'amor.

Fidels a les pràctiques mèdiques, recollides en el Corpus Hipocràtium, aquest seria un bon jurament.

Agraïment a l'hospital Trueta

Família Fontanet Fontbona

Els familiars d'en Xavi Fontanet volem expressar el nostre agraïment i reconeixement a tot l'equip de metges, infermeres, auxiliars i zeladors de l'UCI i UPIC de l'hospital Josep Trueta per la seva professionalitat, esforç i empatia en la gestió de la malaltia (Grip A amb greu pneumònia) del nostre fill Xavi i la seva total recuperació.

En circumstàncies d'extrema gravetat, hom s'adona que tenim un bon sistema sanitari gràcies a la professionalitat d'unes persones que aboquen tot el seu saber i humanitat per ajudar a superar les malalties. Sortosament en Xavi s'ha recuperat, i som molt conscients del bon treball d'aquests professionals.

Gràcies, també, per tot l'afecte i acompanyament que ens heu donat durant tot aquest temps. Ànims i que per molts anys pugueu treballar en aquesta línia d'excel·lència.

Us estem molt agraïts, una forta abraçada.

Els excrements

de gossos

Caro Alejandre Girona

Fa temps que em preocupa la neteja dels carrers de la meva ciutat. En general en aquest àmbit la ciutat ha millorat exponencialment en els divuit anys que hi porto vivint. Tot i ser una millora clarament bona encara els carrers no estan perfectament nets. M'agrada caminar i sortir a fer un volt a les tardes i fer esport, el que més sovint veig és la quantitat d'excrements de gossos; això no es culpa de l'animal, sinó que gran part de culpa la té el propietari de la mascota. Per una altra part el que valoro positivament és que quan surto a caminar veig que també gran part dels propietaris fan utilitat dels diferents parcs establerts per l'Ajuntament de Girona especialment per a gossos. Veig necessària l'existència d'aquest parc per tal de mantenir els nostres carrers nets i que així el pobre animal tingui el seu espai corresponent.

En definitiva, agraeixo a l'Ajuntament de Girona establir aquests parcs tan necessaris i que els propietaris dels gossos els utilitzin per garantir nets els nostres carrers.

El famós batxillerat

Claudia Garcia Saubi Olot

Exàmens per aquí, deures per allà, apunts que ja no saps on posar-los... Quan estàs a 4t d'ESO, els grans de l'escola ja t'avisen que seran dos anys durs, que cal posar-hi colzes i que estudiar el dia abans no serveix. Jo em prenia aquests consells d'una manera light, no els donava la mínima importància fins que vaig arribar a primer i ho vaig veure, vaig veure que tenien tota la raó.

Passes primer temptejant-lo, de mica en mica vas acostumant-te a aquest gran canvi i vas fent, sense gaire pressió, però arriba segon. Quin mal fa segon... Tot canvia: pressió, son, estrès, angoixa... Notes de tall, selectivitat, dècimes. Quin estrès. A segon és quan ja has de parar de fer les coses a últim moment, és on caus tres mil cops i t'has d'aixecar, és on suspendre ja no és una novetat tan gran i és on se't perden les ganes de tot. Però alhora segon és on fas les verdaderes amistats, on decideixes el teu futur, on les hores d'estudi tenen la seva recompensa (les festes de 18), on el curs plora junt perquè arribi la fi, on ho gaudeixes tot al màxim perquè saps que aquest moment s'està acabant i l'any que ve ja no estareu junts.

El batxillerat és dur, però nosaltres ho som més. Agafeu-vos-ho amb ganes i tot sortirà més fàcil.

Primavera, lluna plena i Pasqua

Ramon Duran Bahí Corçà

Tinc una pregunta sense resposta, per part dels meteoròlegs de TV3 i del diari Ara, i ara la vull passar als lectors del diari, a veure si algú me la pot respondre:

Si la Pasqua és el diumenge següent després de la primera lluna plena de primavera i la primavera entra avui, dia 20, cap a les 11 de la nit i demà, 21, la lluna fa el seu ple, com és que Pasqua no és diumenge que ve, dia 24, i sí el diumenge 21 d'abril? És qüestió de minuts entre la primavera i la lluna plena, o s'han equivocat els que fan el calendari?

Moltes gràcies.