No fa pas gaire que els treballadors de les brigades municipals de l'Ajuntament de Girona van protagonitzar una protesta contundent davant mateix de l'Ajuntament. Van portar els cotxes que de manera habitual utilitzen per a la seva feina i que estan en una situació verament lamentable -algun té 30 anys d'antiguitat- des del polígon Mas Xirgu fins a la plaça del Vi i els van estacionar davant de la façana de l'Ajuntament. I a sobre del capó d'un dels vehicles van desplegar una pancarta on es podia llegir: «Per la nostra seguretat, vehicles nous, ja», el mateix text d'una altra que van tenir desplegada al magatzem municipal del polígon Mas Xirgu, i que va passar inadvertida sense pena ni glòria, pel que es veu, a ulls del tinent d'alcaldia de Via Pública, Mobilitat i Urbanisme, Joan Alcalà. S'ha acabat el bròquil! Ja no podrà dir que no s'ha assabentat de les protestes dels treballadors municipals. Soc del parer que quan els treballadors públics, molts dels quals són eventuals, protesten d'una manera tan rotunda, és perquè ja estan fins a la nou del coll. I els comprenc d'allò més, perquè la seva seguretat hauria de ser la prioritat de tot responsable polític. Tant se val les funcions que tinguin encomanades. Tant se val si desenvolupen tasques d'anar ben vestits com tasques de fusteria, serralleria, pintura, obres, lampisteria o jardineria; tots ells mereixen estar equipats amb eines de treball segures, inclosos els vehicles, essent així que es juguen cada dia la seva integritat física al carrer en cas contrari. En Joan Alcalà, un cop més, està demostrant que l'actual govern municipal té unes altres prioritats molt allunyades de la dedicació eficient a la gestió dels serveis públics municipals, que aboca a una falta de coordinació entre diverses àrees -recordo entre d'altres el nyap que va ser la compra per un preu car d'allò més, ves per on, del camió per canviar les bombetes de l'enllumenat públic, que va circular sense assegurança fins que no va patir un accident. Que estiguin capficats, amb l'alcaldessa Marta Madrenas al capdavant, amb ajudar a bastir aquella república imaginària tant promesa com decebuda, no és excusa perquè no atenguin de manera amatent i eficaç tot allò relacionat amb els serveis públics municipals, per la qual cosa els ciutadans gironins, al cap i a la fi, els paguen el sou.