23 de març de 2019
23.03.2019

Federalisme i programes electorals

23.03.2019 | 01:32

Coneixen l'agenda 2030 pel desenvolupament sostenible? Es tracta d'un document aprovat per les NU proposant una sèrie d'objectius per l'any 2030 per avançar cap a un món més sostenible. Es divideix en 17 objectius: erradicació de la pobresa, lluita contra la fam, bona salut, educació de qualitat, igualtat de gènere, aigua potable i sanejament, energies renovables, ocupació digna i creixement econòmic, innovació i infraestructures, reducció de les desigualtats, ciutats i comunitats sostenibles, consum responsable, lluita contra el canvi climàtic, flora i fauna aquàtica, vida i ecosistemes terrestres, pau i justícia i aliances per obtenir aquests objectius. Crec que els títols deixen clars els seus continguts i qui vulgui anar més enllà no té més que mirar la web de l'agenda 2030 de les NU. És un bon programa general que va acompanyat de mesures per veure com es pot portar a terme i qui pot impulsar-ho. Seria un bon programa marc federalista per a les properes eleccions. I dic federalista perquè marca objectius generals que s'hauria de concretar als diferents nivells (mundial, europeu, espanyol, autonòmic i ajuntaments).

Els federalistes de Granollers han fet l'exercici de veure quin paper podrien jugar els ajuntaments per fer realitat part dels objectius de l'agenda 2030. Poden veure un magnífic resum de la jornada al 9 nou del Vallès Oriental del dia 18 de febrer signat per José Luis Atienza. Va quedar clar que els municipis tenen el seu paper i que, òbviament, els municipis sols no poden aconseguir els objectius, necessiten dels altres nivells de poder polític i cada nivell hi té el seu paper. Però l'exercici és vàlid per entendre el que és un programa federalista.

Un exemple concret és el de la lluita contra les desigualtats. Els darrers anys la desigualtat a Europa (entre diferents països i entre persones) i especialment a Espanya i a Catalunya, ha augmentat de forma important. El Parlament europeu va aprovar la tardor del 2017 l'informe «El combat contra la desigualtat com a palanca pel creixement econòmic i la creació d'ocupació» que va ser coordinat pel diputat socialista català Javi López. L'informe incorpora un full de ruta per coordinar, desenvolupar i imposar mesures, normes i polítiques que ajudin a caminar cap als objectius proposats. Està bé que un informe proposi objectius però és molt millor que no es quedi al nivell dels objectius sinó que proposi passos per avançar en la consecució dels mateixos. I els diré que de vegades la gent té la temptació de creure que la lluita contra la desigualtat és sols una dèria de les esquerres.

Molts estudis demostren que les societats més desiguals són les que tenen més problemes personals (estrès, malalties mentals, de seguretat, falta de solidaritat entre les persones, etc.). Però la desigualtat no sols malbarata la cohesió social sinó que també dificulta el creixement econòmic. Les societats on la desigualtat es manté en límits raonables (per exemple, els que tenen encara societats com les nòrdiques europees o Alemanya) són societats en les que l'economia flueix millor, la gent té diners i els gasta, consumeix i crea necessitats que fan funcionar l'economia i creen treball. Per tot això aquesta lluita és bàsica per refer la cohesió social i pel desenvolupament econòmic de les societats.

Europa ha proposat un camí per reduir les desigualtats i Espanya i Catalunya que estan entre les zones europees on més ha augmentat la desigualtat, han de fer polítiques coordinades de lluita contra aquesta lacra social dissenyant polítiques fiscals i de canvi de models productiu, de relacions laborals, d'ensenyament i de polítiques socials (entre altres). Europa ha plantejat un document de base, Espanya, Catalunya i els ajuntaments l'han de desenvolupar al seu nivell amb les competències que tenen de forma coordinada, federativa.

Tal com estan les coses a Catalunya és evident que els independentistes no van per aquest camí. No volen formes col·laboratives de coordinació de polítiques socials sinó que continuen amb la lluita estèril per veure qui és més català (sempre disposat a dir a l'altre traïdor) i això de la desigualtat o el programa de l'ONU són problemes que, com deia el diputat Eduard Pujol de Junts pel Sí, «sols serveixen per despistar-nos del gran i únic objectiu». En comptes d'abordar aquest problema (i els altres que conformarien un programa polític), els exconvergents prefereixen el «com pitjor, millor» que els proposa el fugat Puigdemont que ha imposat aquest criteri per confegir les llistes electorals. Si ells guanyen estarem més a prop d'un govern de dretes a Espanya perquè ja han dit que no pactaran amb ningú, que simplement volen desestabilitzar Espanya. En Puigdemont i els que el segueixen viuen en un món fictici. Ja va dir que tornaria a Catalunya si guanyava el 21-D (i va guanyar) i ara proposa anar de candidat a les europees sabent que no podrà fer de diputat si no torna. I si ve sap que serà arrestat. Tot val si el fi és el gran «mantra» de la independència i si la gent té problemes que s'aguanti.

Això sí, mentrestant es retroalimenten amb la dreta que sols proposa un 155 permanent com a reacció al nacionalisme excloent. I ara tornen a jugar a la guerra dels llaços i estelades per tal d'apel·lar altre cop a les emocions i obviar els programes. La dreta que els recordo que també aixeca la bandera de la pàtria (espanyola en aquest cas) i els independentistes no proposen cap programa ni federal ni de lluita contra les desigualtats, simplement juguen amb les emocions pàtries mentre els problemes de la gent queden en un segon pla, sense resoldre.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook