Vivim en una paradoxa. Els candidats de diferents partits que es presenten a les eleccions al Congrés espanyol per les circumscripcions catalanes no fan declaracions per tal que els votin els catalans sinó per recollir vots al país del costat. No és que el candidat a Andalusia, per posar un exemple, dediqui la campanya a parlar de nosaltres en lloc de parlar dels problemes reals dels andalusos, és que el candidat a Barcelona, per exemple també, ens insulta per tal que el partit guanyi vots a Andalusia, o a Madrid o on sigui. Aquí només el votaran els adeptes. No sé si aquesta estratègia té nom, ni si es dona a cap altre lloc del món, però és perversa, una estafa. Ves que en això no siguem també els primers, com tants cops hem estat els primers en qualsevol combinació que relacioni repressió i poble.

Així es presenta una senyora que es diu Cayetana Álvarez de Toledo, que vol ser votada a Barcelona per anar al Congrés, i abans que comenci la campanya electoral ja ens ha dedicat una bona tirallonga d'adjectius: tribu groga, colpistes -aquest se l'ha copiat- profunda xenofòbia, racistes, excloents... segueix el camí marcat per Arrimadas, Carrizosa, Cañas i tants altres, una tropa d'insolents que vomiten insults per falta d'arguments.

El delicte d'odi supura per totes bandes, però m'agradaria saber si és denunciable. Si ho és potser convindria començar a entrar als jutjats tota aquesta fanfàrria de porqueria verbal. Ja sé que el segon objectiu d'aquests senyors és la recerca de la crispació, que se'ns acabi la paciència -per ampla, llarga i fonda que la tinguem, entrenats com estem. El síndic de greuges hi pot fer alguna cosa? Més que res perquè amb l'estratègia conjunta tan aguda i encertada dels nostres dirigents polítics ens queden insults i paradoxes per anys.