Miquel Iceta, com altres vegades, fa pinya amb la dreta i l'extrema dreta i clama en contra dels llaços grocs. S'apunta a la brama que a Catalunya es persegueix els polítics de bona fe. Els alcaldes socialistes es van fer una foto de grup i, gràcies a una generosa insolidaritat, no van fer res quan s'incriminava centenars d'alcaldes. Se'ls acusava d'haver deixat locals per al referèndum. Els del PSC feien el pena i ploraven. Ara, quan s'arxiven les causes, continuen callant. Entremig hi ha hagut un detall que ha passat desapercebut, es veu que Pedro Sánchez, al seu llibre i per mostrar la lleialtat dels socialistes a l'Estat, explica que els alcaldes del PSC informaven el PSOE del que passava al seu poble. Una informació que se servia gratis al partit del govern, del PP. En «resumides cuentes», es veu que, a més de la policia, el CNI i els informadors dels baixos fons, també hi havia una trama d'alcaldes socialistes que feien d'espies. Espiaven el seu poble. És evident que no van descobrir cap urna. Algun s'hauria promocionat i hauria estat ministre. Segur que són pràctiques legals. La legalitat no sempre concorda ni encaixa amb l'ètica. Iceta aprofita qualsevol onada per fer-se veure i, com un Duran i Lleida qualsevol, ataca el republicanisme i, a més, clava claus al taüt del socialisme. Aprofita el nínxol d'oportunitat: sense Convergència i Unió, vol liderar la dreta catalana. La del seny. No canvia de camisa; fa temps que tothom va despullat. Estaria bé que un periodista sense pressa, tipus Vinader o Borràs, treballés sobre el tenebrós episodi dels alcaldes socialistes. Són una mena de sometent? No tots els alcaldes socialistes poden blanquejar la seva trajectòria a Andorra.
