24 de març de 2019
24.03.2019
Diari de Girona

Cartes

24.03.2019 | 06:00
Cartes

Marionetes
del poder
Adrià Alís Ciurana riudellots de la selva
La facilitat d'oblidar fets per una part de la ciutadania i la repercussió en la política de les últimes actuacions policials que es van dur a terme contra alguns grups antifeixistes han generat un malestar general dins del cos de Mossos d'Esquadra.
Personalment penso que, mitjançant la manipulació per part de certs partits polítics, s'està donant una imatge errònia d'un dels cossos policials més professionals i qualificats d'Europa.
Abans de començar, m'agradaria deixar clar que la policia és una eina per a la ciutadania i no pas una joguina!
Entenc que per a algunes persones serà difícil de recordar, però m'agradaria fer memòria de totes les flors, els clams, els aplaudiments i les abraçades posteriors als atemptats i al dia 1 d'octubre. Tinc la sensació que per a moltes persones el «no ho oblidarem mai» s'ha quedat enrere per tornar a donar protagonisme a la crítica i la demanda de la dimissió del conseller Miquel Buch amb relació a les actuacions dels Mossos durant les manifestacions antifeixistes.
Posteriorment, tant el conseller d'Interior com el president de la Generalitat, Quim Torra, en sentir-se pressionats i assenyalats com a responsables de les ­actuacions policials, havent ­aconseguit el descontentament d'una part de la ciutadania i per no quedar malament davant de mig Catalunya, van decidir desacreditar les tasques dels Mossos en lloc de condemnar els actes ­violents per part d'alguns ­manifestants contra les línies policials.
En conclusió, considero que els Mossos es troben en una situació d'estrès. Aprofito l'ocasió per donar ànims a tots i a cadascun dels agents que constitueixen aquest brillant cos policial.
Escolta, Espanya
Àngels Alsina i Bosch Bescanó
De tant en tant em ve a la memòria aquella frase de John F. Kennedy: «No pregunteu què pot fer el vostre país per vosaltres, pregunteu què podeu fer vosaltres pel vostre país».
Els nostres presos polítics ja no poden fer més pel nostre país. Com tampoc van poder fer més tots aquells que van lluitar i morir a la Guerra dels Segadors, o la del 1939, o tots els intents fallits de la història de Catalunya.
Ja no ens valen més i més màrtirs, ens val l'eficiència i prou. Què podem fer? Anar a Madrid a manifestar-nos ha estat una de les coses que hem pogut fer... I és que els catalans fem coses!
Una altra és recordar el que va escriure Joan Maragall cap a principis del segle XX:
On ets, Espanya? No et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua que et parla entre perills?
Has desaprès d'entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!
Joan Maragall, Oda a Espa­nya.
Si els nostres herois catalans aixequessin el cap avui, estarien orgullosos de nosaltres... que continuem tossudament alçats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook