La compra forçada de la col·lecció particular de Santos Torroella va començar malament i continua anant pel pedregar. Si en alguna institució existeix un consens gairebé general de tots els partits representants, amb l'excepció de la CUP, aquesta és la Diputació de Girona. El consens es va trencar dimarts passat en una polèmica sessió plenària sobre l'aprovació d'una aportació de dos milions d'euros per convertir la Casa Pastors de Girona en el futur Museu d'Art Modern i Contemporani de Girona. Els portaveus d'ERC, PSC i la CUP van criticar que l'aprovació s'hagi de fer a dos mesos de les pròximes eleccions municipals, que donaran pas a un nou plenari de la corporació provincial. D'aquesta manera, el nou equip de govern, sigui el que sigui, començarà amb una hipoteca de dos milions d'euros i sense concretar quin paper li correspondrà a la Diputació en el futur Museu.
És evident que una cosa és l'adquisició del fons Santos Torroella i una altra la reforma de la Casa Pastors tot i que no es poden deslligar perquè l'adequació de l'edifici és conseqüència de la primera. Tot va començar malament perquè la Generalitat, amb Ferran Mascarell al capdavant de la conselleria de Cultura, va instar, per dir-ho suaument, a l'aleshores alcalde de Girona, Carles Puigdemont, a adquirir la col·lecció Santos Torroella per evitar que marxés fora de Catalunya. El més interessant del fons eren els documents personals, que ja va començar a difondre l'eficaç Arxiu Històric de l'Ajuntament de Girona. Les obres d'art no mereixien la creació d'un museu. Tot plegat, uns 4 milions d'euros que, en principi, es van pagar amb el cànon de l'aigua, però que l'alcaldessa, Marta Madrenas, ho va desmentir l'any passat. Nul·la transparència. En definitiva, d'una manera o altra, ho han pagat els ciutadans de Girona. Després, cal afegir-hi l'adequació de la Casa Pastors amb un pressupost de 5,3 milions d'euros. Cert que aquest històric palau del segle XVII, que l'industrial Cristòfol Grober va cedir a l'Ajuntament l'any 1906 a canvi dels terrenys on va construir la seva fàbrica, necessitava una utilitat després que l'Audiència de Girona es traslladés a la Devesa, però la impressió és que s'ha anat improvisant a partir de l'obligada compra del fons Santos Torroella. També caldria saber perquè l'Ajuntament de Girona no ha exigit a la Generalitat una contribució econòmica tant en l'adquisició del fons com en la rehabilitació de la Casa Pastors. No és just que les inversions del Govern català en museus se centrin només a Barcelona. És el moment de plantejar-ho a la nova consellera de Cultura, la gironina Mariàngela Vilallonga.
